Suchergebnisse

Dolors Oms i Francesc Giralt. Col·legi gambià. Blanes.

Desconegut

1993

Online unknown

Zugriff:

Désordres mentaux et santé mentale en Afrique au sud du Sahara: réunion CCTA/CSA-FMSM-OMS de spécialistes sur la santé mentale. Mental disorders and mental health in Africa south of the Sahara; CCTA/CSA-WFMH-WHO meeting of specialists on mental health, Bukavu [March] 1958.

Scientific Council for Africa South of the Sahara. ; Commission for Technical Co-operation in Africa South of the Sahara.

1960

Buch

Wie komme ich dran?

La red de centros regionales de poliomielitis de la Organización Mundial de la Salud como estrategia contra esta enfermedad (1954-1963).

Porras Gallo, María Isabel

In: Quinto Sol: Revista de Historia Regional, Jg. 24 (2020-09-01), Heft 3, S. 1-30

Online academicJournal

Zugriff:

Volltext (PDF)

Wie komme ich dran?

Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadà de Girona, com a tutors testamentaris de Leandre, fill i hereu del difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 9 de maig de 1573 en poder d’Andreu Vilaplana, notari, en el qual designava hereu el fill que nomenés el seu pare Miquel Samsó, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny 1573, clos pel mateix notari). Cedeixen a favor de Miquel Rodés, doctor en lleis, administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de Girona, per raó d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula, un censal de 40 lliures de moneda barcelonesa de pensió anual i 1.000 lliures de preu que Ramon Samsó, menor d’edat, Bernat de Vilarmau i Nicodem de Puig, síndics i procuradors de la Universitat de Girona, vengueren a Ramon Samsó, major d’edat, ciutadà de Girona (Antoni de Coll, notari, 22 d’abril de 1446). Pertanyia a Leandre com a fill i hereu de Joan Samsó i a aquest, en tant que fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials fetes per Joan Port, notari de Perpinyà, el 5 de març de 1562). Miquel Samsó l’heretà del seu pare difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 27 d’octubre de 1519 en poder de Nicolau Roca). Aquest últim el tenia com a fill més gran de Rafael Samsó, el qual havia succeït Francesc Samsó i Antònia, filla de l’anterior, d’acord amb la sentència arbitral entre Rafael Samsó i Joan Blan de Riba, donzell, donada a Vilafranca de Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael Samsó per definició, en virtut de l’esmentada sentència, de la meitat de l’heretat del seu difunt germà Francesc Samsó, ciutadà de Girona, feta per Antònia, filla única de l’esmentat Francesc Samsó, esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc. Pertanyia a Antònia com a filla de Francesc Samsó i de la seva esposa Iolanda, per donació del seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra meitat de Francesc Samsó pertanyia a Joan Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència arbitral dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona, i Ramon de Mont-rodon, canonge de l’esmentada seu i doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina, com a tutora de Miquel Samsó, i com a procurador de Ramon Samsó i de Gabriel Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, pare i administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu universal juntament amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms, menor d’edat, domiciliat a Perpinyà, de Joan Blan, àlies Riba, donzell domiciliat a la mateixa vila, i de la seva esposa Beatriu, i com a procurador assignat per Berenguer d’Oms, en tant que pare i administrador de l’esmentada Marquesa, de l’altra banda. D’acord amb aquesta sentència, Joan Francesc Andreu i Berenguer d’Oms, en nom dels esmentats hereus, feren cessió de tots els censals que tenien com a successors d’Antònia, casada en les seves darreres núpcies amb l’esmentat Joan Blan, àlies Riba, i que pagava la Universitat de Girona, a Joan Samsó i el seu fill Miquel Samsó, successors per la línia masculina (Joan Vilana, notari de Barcelona, 30 de març de 1522). Francesc Samsó tenia el censal com a hereu de Ramon Samsó, al seu torn, nét i hereu de Ramon Samsó, comprador del censal (testament de 19 de juliol de 1440 en poder del notari Jaume Feliu Calvó). L’atorgant reconeix que ha rebut el preu del censal i 9 lliures, 12 sous i 6 diners de pensions endarrerides, a més de les despeses de notari.Datació original:Actum est hoc Gerunde die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadans de Girona, com a tutors i curadors testamentaris de Leandre, fill i hereu de Joan Samsó, ciutadà de Girona difunt (testament de 9 de maig de 1573 en poder d’Andreu Vilaplana, notari de Girona, en el qual designava hereu universal el fill que nomenés el seu pare Miquel Samsó, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny de 1573 clos pel mateix notari). Cedeixen a Miquel Rodés, doctor en lleis, administrador de la Taula de Canvi o Dipòsits Comuns de Girona, per raó d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula, un censal de 12 lliures i 6 sous de moneda barcelonesa de pensió anual i 295 lliures de preu, que era part d’un altre de 50 lliures de pensió i 1.200 lliures de preu. Pere Miró, Miquel Pere i Miquel Vilar, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, el vengueren a Ramon Samsó, ciutadà de Girona. Aquesta part pertanyia a Leandre, com a fill i hereu de Joan Samsó i a aquest, en tant que fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials de 5 de març de 1562 fetes per Joan Port, notari de Perpinyà). Miquel Samsó l’heretà del seu pare Joan Samsó (testament de 27 d’octubre de 1519 en poder de Nicolau Roca). Aquest, el tenia com a fill gran de Rafael Samsó, el qual havia succeït Francesc Samsó, i d’Antònia, filla única de l’anterior, d’acord amb la sentència arbitral a la causa entre l’esmentat Rafael i Joan Blan de Riba, donzell, donada a Vilafranca del Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael Samsó per definició feta en virtut de l’esmentada sentència de la meitat de l’heretat del seu germà Francesc Samsó, feta per Antònia, filla única d’aquest i esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc. A Antònia li pertanyia com a filla i hereva de Francesc Samsó i la seva esposa Iolanda, per donació feta pel seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra meitat de l’heretat de Francesc Samsó havia pertangut a Joan Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona, i Ramon de Mont-rodon canonge de l’esmentada seu, doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó, en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina, tutora de Miquel Samsó, com també procurador de Ramon Samsó i Gabriel Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, pare i legítim administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu universal juntament amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms, menors d’edat, de Joan Blan, àlies Riba, i de la seva esposa Beatriu, i com a procurador assignat per l’esmentat Berenguer d’Oms, de l’altra. Pertanyia a Francesc Samsó com a hereu de Ramon Samsó, al seu torn nét i hereu de Ramon Samsó, comprador de l’esmentat censal (testament de 19 de juliol de 1440 en poder del notari Jaume Feliu Calvó). L’atorgant reconeix que ha rebut les 295 lliures del preu, les pensions endarrerides i les despeses de notari.Datació original:Actum est hoc Gerunde die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo [septuagesimo] quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadans de Girona, com a tutors i curadors testamentaris de Leandre, fill i hereu del difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 9 de maig de 1573 en poder d’Andreu Vilaplana, notari, en el qual designava com a hereu universal el fill que nomenés Miquel Samsó, el seu pare, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny de 1573, clos pel mateix notari). Cedeixen a favor de Miquel Rodés, doctor en lleis de Girona, com a administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de la ciutat, per raó d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula, un censal de 41 lliures, 13 sous i 4 diners de moneda barcelonesa de pensió anual i 1.000 lliures de preu que Pere Miró, Miquel Pere i Miquel Vilar, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, havien venut a Ramon Samsó, major d’edat, ciutadà de Girona difunt (Bernat Ferran, notari, 26 de març de 142[0]). Pertanyia a Leandre, fill i hereu de Joan Samsó, i a aquest, com a fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials fetes per Joan Port, notari de Perpinyà, el 5 de març de 1562). Miquel Samsó l’heretà del seu pare Joan Samsó (testament de 27 d’octubre de 1519 en poder de Nicolau Roca). Aquest últim el tenia com a fill més gran de Rafael Samsó el qual havia succeït Francesc Samsó i Antònia, filla de l’esmentat Francesc, d’acord amb sentència arbitral a la causa entre l’esmentat Rafael Samsó i Joan Blan de Riba, donzell, donada a Vilafranca de Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael Samsó per definició feta en virtut de l’esmentada sentència de la meitat de l’heretat del seu germà difunt Francesc Samsó, ciutadà de Girona, feta per Antònia, filla única de Francesc Samsó, i esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc. A Antònia li pertanyia com a filla de Francesc Samsó i la seva esposa Iolanda, per donació feta pel seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra meitat de l’heretat de Francesc Samsó havia pertangut a Joan Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència arbitral dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona i Ramon de Mont-rodon, canonge de l’esmentada seu, doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó, en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina, tutora de Miquel Samsó, i també de Ramon Samsó i de Gabriel Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, com a pare i legítim administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu universal juntament amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms, menors d’edat, domiciliat a la mateixa vila, de Joan Blan de Riba, també de Perpinyà, i de la seva esposa Beatriu, i, finalment, com a procurador assignat per Berenguer d’Oms, pare i legítim administrador de l’esmentada Marquesa, de l’altra. D’acord amb la sentència, Joan Francesc Andreu i Berenguer d’Oms, en nom dels esmentats hereus, feren cessió de tots els censals que tenien com a successors d’Antònia, casada en les seves darreres núpcies amb l’esmentat Joan Blan de Riba, i que pagava per la Universitat de Girona, a favor de Joan Samsó i el seu fill Miquel Samsó, successors en línia masculina (Joan Vilana, notari de Barcelona, 30 de març de 1522). Francesc Samsó tenia el censal com a hereu de Ramon Samsó, al seu torn, nét i hereu de Ramon Samsó, comprador del censal (testament de 19 de juliol de 1440, clos pel notari Jaume Feliu Calvó). L’atorgant reconeix que ha rebut el preu dels censals, les pensions endarrerides i les despeses de notari.Datació original:Actum est hoc Gerundae die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadans de Girona, com a tutors testamentaris de Leandre, fill i hereu del difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 9 de maig de 1573 en poder d’Andreu Vilaplana, notari, en el qual designava hereu universal el fill que nomenés el seu pare Miquel Samsó, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny de 1573, clos pel mateix notari). Cedeixen a favor de Miquel Rodés, doctor en lleis, com a administrador de la Taula de Canvi o Dipòsits Comuns de Girona, per raó d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula, un censal de 50 lliures de moneda barcelonesa de pensió anual i 1.250 lliures de preu que Ramon Samsó, menor d’edat, Bernat de Vilarmau i Nicodem de Puig, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, vengueren al difunt Ramon Samsó, major d’edat, ciutadà de Girona (Pere Pinós, notari, 7 d’abril de 1446). Pertanyia a Leandre, fill i hereu de Joan Samsó, i a aquest com a fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials de 5 de març de 1562 fetes per Joan Port, notari de Perpinyà). Miquel Samsó l’heretà del seu pare Joan Samsó (testament de 27 d’octubre de 1519 en poder de Nicolau Roca). Aquest últim el tenia com a fill més gran de Rafael Samsó, el qual havia succeït Francesc Samsó i Antònia, filla de l’esmentat Francesc, d’acord amb la sentència entre Rafael Samsó i Joan Blan de Riba donada a Vilafranca de Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael Samsó per definició en virtut de l’esmentada sentència, de la meitat de l’heretat del seu germà difunt Francesc Samsó, ciutadà de Girona, per Antònia, filla única de l’esmentat Francesc Samsó i esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc. A Antònia li pertanyia com a filla de Francesc Samsó i de la seva esposa Iolanda, per donació del seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra meitat de l’heretat de Francesc Samsó havia pertangut a Joan Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència arbitral dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona, i Ramon de Mont-rodon, canonge de l’esmentada seu, doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó, en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina, la seva mare, tutora de Miquel Samsó, així com de Ramon Samsó i de Gabriel Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, com a pare i legítim administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu universal, amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms, menors d’edat, de Joan Blan, àlies Riba, i de la seva esposa Beatriu, en qualitat de procurador assignat per Berenguer d’Oms, pare de l’esmentada Marquesa, de l’altra. D’acord amb l’esmentada sentència, Joan Francesc Andreu i Berenguer d’Oms, en nom d’aquests hereus, feren cessió de tots els censals que tenien com a successors d’Antònia, casada en les seves darreres núpcies amb l’esmentat Joan Blan, àlies Riba, i que pagava la Universitat de Girona, a Joan Samsó i el seu fill Miquel, successors per la línia masculina (Joan Vilana, notari de Barcelona, 30 de març de 1522). Francesc Samsó tenia el censal com a hereu de Ramon Samsó, al seu torn, nét i hereu de Ramon Samsó, comprador del censal (testament de 19 de juliol de 1440 en poder de Jaume Feliu Calvó, notari). L’atorgant reconeix que ha rebut les 1.250 lliures del preu, a més de 24 lliures i 6 diners en concepte de pensions i despeses de notari.Datació original:Actum est hoc Gerunde die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadans de Girona, com a tutors testamentaris de Leandre, fill i hereu del difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 9 de maig de 1579 en poder d’Andreu Vilaplana, notari, en el qual designava hereu universal el fill que nomenés el seu pare Miquel Samsó, el seu pare, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny de 1573, clos pel mateix notari). Cedeixen a favor de Miquel Rodés, doctor en lleis, com a administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de Girona, per raó d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula, un censal de 41 lliures, 13 sous i 4 diners de moneda barcelonesa de pensió anual i 1.000 lliures de preu que Pere Miró, Miquel Pere i Miquel Vilar, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, vengueren a Isabel, esposa de Bernat Samsó, ciutadà de Girona difunt (Pere Pinós, notari, 30 de novembre de 1417). Pertanyia a Leandre, fill i hereu de Joan Samsó, i a aquest com a fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials de Joan Samsó amb Marimunda, la seva esposa, fetes per Joan Port, notari de Perpinyà, el 5 de març de 1562). Miquel Samsó l’heretà del seu pare Joan Samsó (testament en poder de Nicolau Roca, notari, 27 d’octubre de 1519). Aquest últim el tenia com a fill més gran de Rafael Samsó, el qual havia succeït Francesc Samsó i Antònia, filla d’aquest últim, d’acord amb la sentència arbitral a la causa entre Rafael Samsó i Joan Blan de Riba, donzell, donada a Vilafranca de Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael Samsó per definició en virtut de l’esmentada sentència de la meitat de l’heretat del seu germà difunt Francesc Samsó, ciutadà de Girona, feta per Antònia, filla única de l’esmentat Francesc Samsó i esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc. A Antònia li pertanyia com a filla de Francesc Samsó i de la seva esposa Iolanda, els seus pares, per donació feta pel seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra meitat de l’heretat de Francesc Samsó havia pertangut a Joan Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència arbitral dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona, i Ramon de Mont-rodon, canonge de l’esmentada seu, doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó, en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina, tutora de Miquel Samsó, així com de Ramon Samsó i de Gabriel Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, com a pare i legítim administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu universal juntament amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms, menors d’edat, domiciliats a la mateixa vila, de Joan Blan, àlies Riba, també de Perpinyà, i de la seva esposa Beatriu, en qualitat de procurador assignat per Berenguer d’Oms, com a pare i legítim administrador de l’esmentada Marquesa, de l’altra banda. D’acord amb la sentència, Joan Francesc Andreu i Berenguer d’Oms, en nom dels esmentats hereus, feren cessió de tots els censals que tenien com a successors d’Antònia, casada en les seves darreres núpcies amb l’esmentat Joan Blan, àlies Riba, i que pagava la Universitat de Girona, a favor de Joan Samsó i el seu fill Miquel, successors per la línia masculina (Joan Vilana, notari de Barcelona, 30 de març de 1522). Francesc Samsó tenia el censal com a fill i hereu de Ramon Samsó, menor d’edat, el qual el tenia com a fill i hereu d’Isabel Samsó, compradora del censal (testament en poder de Berenguer Vidal, 8 de maig de 1424). L’atorgant reconeix que ha rebut les 1.000 lliures del preu del censal i les pensions endarrerides, així com les despeses dels instruments notarials.Datació original:Actum est hoc Gerunde die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Homenatge al jutge de pau de Blanes, Joan Ribas Martí. Dolors Oms. Blanes.

Herrero, C.

1985

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

L'alcaldessa de Blanes, Dolors Oms, durant una visita realitzada a l'Hospital de Sant Jaume, amb motiu de la festa de l'epifania.

Desconegut

1980

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Dolors Oms. Blanes.

Hugas, Jordi

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Donació atorgada per Miquel Rovira, prevere natural de Blanes, doctor en tots dos drets, rector de l’església parroquial de Sant Pere de Rodes, com a marmessor subrogat de Joan Duran, difunt botiguer que en el moment de la seva mort habitava a Blanes. L’atorgant actua en nom de Margarida Duran, esposa de l’esmentat Joan Duran, i de Pere Pasqual i Jaume Móra, marmessors difunts, per nomenament fet pel reverend Antoni Genís Cabassa, per absència i vellesa de Bernat Oms, habitant de Barcelona, procurador de Francesc d’Eimeric, canonge de Girona, oficial del bisbe de Girona, vicari general i auditor dels testaments i causes pies, a fi de donar compliment a les disposicions del difunt (testament donat a Blanes el 16 de maig de 1609). Dóna a la comunitat de preveres de Santa Maria de Blanes, en augment d’un aniversari fundat pel testador, un cens anual de 350 sous de pensió i 350 lliures de preu, procedents d’un censal de 600 sous de pensió i 600 lliures de preu que els jurats de la ciutat de Girona i els adjunts a aquests per a l’assumpte del redreç de la ciutat vengueren i crearen als marmessors esmentats (Joan Riurans, notari de Girona, 12 de novembre de 1615). Joan Vilar, rector, Bernat Banyoles, clavari, Sebastià Jaume, sagristà, Joan Tió, Antoni Oliva, Miquel Mates i Miquel Banyoles, preveres, i Joan Pla, clergue beneficiat, en representació de la comunitat de preveres de Blanes, accepten la donació.Datació original:Actum est hoc intus ecclesiam parrochialem dicte ville de Blanis die decima septima mensis octobris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo vigesimo quarto.Notari:Gaspar Apieto, notari de Blanes per autoritat reial i del senyor d’aquesta vila, substitut de l’hereu de Jaume Joan Manresa, notari difunt.

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Donació inter vivos atorgada per Joan Dayo, orfebre de Girona, fill de Bartomeu Roca, àlies Dayo, flassader, i de la seva esposa Margarida, a favor de Pere Tàpia, prior del monestir de Sant Agustí de Girona i del mateix convent, del seu dret de llegítima paterna i materna i de qualsevol altre dret que tingués sobre l’heretat dels seus pares. Pere Tàpia, prior, Josep Monullos, subprior, Jaume Fortillo, Joan Badia, Antoni Feliu, Cristòfol Cervià, Francesc Bauso i Rafael Garriga, sacerdots, i Pere Oms i Josep Xammar, conventuals, accepten la donació.Datació original:Actum est hoc Gerunde die decima octava mensis octobris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo trigesimo nono.Notari:Pere Vinyoles, notari públic de Girona, substitut de l’hereu de Jaume de Campllong.

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Establiment emfitèutic atorgat per Joan Noguera, prevere beneficiat de la seu de Girona, com a procurador de Bernat, bisbe de Girona (procura de 12 de juny de 1441), a favor de Ramon Boquí, blanquer menor d’edat de Girona, d’un hort erm situat al puig de Barrufa, a prop de la torre de Santa Eulàlia Sacosta de Girona, que fou del difunt Pere Oms, bracer de Girona. A orient, afronta amb l’honor que estableix a Pere Mor, àlies Enric, blanquer de Girona, que fou del difunt Feliu Carbonell, paraire de Girona, a migdia, amb el mur de Santa Eulàlia, mitjançant el carrer, i a occident i cerç, amb un altre carrer. A canvi, rebrà un cens anual per Nadal de 10 diners de tern i un parell de gallines d’entrada que hauria de donar al bisbe de Girona.Datació original:Actum est hoc Gerunde die vicesima prima mensis iulii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo primo.Notari:Berenguer Ferrer Sassala, notari públic per autoritat reial, substitut del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Definició atorgada per Miquela, donzella, filla del difunt Joan Monjo, teixidor de draps de llana de Girona, i de la seva esposa Isabel, senyora útil del mas Carabús de Cervià, vegueria de Girona, amb consentiment i voluntat del seu futur espòs Pere Oms, paraire originari de Besalú, a favor de la seva mare i de Margarida, germana de la definidora, esposa d’Antoni Llobet, àlies Carabús, també de Cervià, heretada per raó del seu matrimoni amb la donació dels masos Carabús i Bosc de Cervià, de la seva part, heretat i llegítima paterna, materna i suplement i de qualsevol altre dret que li pogués pertànyer sobre els béns i drets de la seva mare i germana. A canvi, rep una casa amb eixida al Mercadal Inferior de Girona, prop del monestir de Sant Feliu de Cadins, i 30 lliures de moneda barcelonesa.Datació original:Actum est hoc Gerunde die iovis vigesima quarta mensis ianuarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo nono.Notari:Pere Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de la ciutat, batllia i vegueria de Girona.

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Testament de Margarida, esposa de Marturià Prats, àlies Sitjar, senyora útil i propietària del mas Sitjar d’Estanyol, en el qual escull com a marmessors Pere Batlle, de la mateixa parròquia, Joan Prat, de Clota, parròquial Riudellots de la Creu, Antoni Pont, àlies Guerau, de Campdorà, Miquel Sunyer, del veïnat de Domeny, parròquia de Paret Rufí, i Gaspar Sitjar, d’Estanyol, fill seu. Vol ser enterrada al cementiri de l’església d’Estanyol a la qual dóna diners per pagar drets de sepultura i misses, i als altars major, de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Esteve. També en dóna a la capella de Sant Bartomeu i a la de Sant Pere de l’esmentada parròquia, a la de Sant Jaume de Vilademany d’Aiguaviva, a la dels Sants Abdó i Senén de Sant Dalmai, a l’església de la parròquia de Vilablareix i a les torxes de l’església d’Estanyol. A més, deixa diners per pagar greuges o deutes oblidats, per maridar donzelles i per distribuir tres almoines de pa. Disposa que Antoni, Jaume i Bartomeva, fills seus, siguin dotats dels seus béns i proveïts del mas Sitjar mentre hi romanguin i hi treballin. Fa llegats pecuniaris a Miquel Sitjar, paraire de draps de llana de Girona, fill seu, a Margarida, la seva néta, filla de Gaspar Sitjar, fill seu, i de la seva esposa Joana, als altres néts i nétes nascuts i per néixer, a Joana, esposa de Gaspar Sitjar, fill de la testadora, a Elisabet, esposa de Miquel Sitjar, fill seu, i als marmessors. Disposa que Marturià Prats, àlies Sitjar, el seu marit, pugui estar-se en el mas amb l’hereu i que sigui alimentat i proveït amb una cambra amb llit. Nomena Gaspar Sitjar, fill seu, com a hereu universal. El substituirien Antoni, Jaume, Bartomeva o Miquel, fills seus, o l’hereu del mas Batlle de la parròquia d’Estanyol o el del mas Oms d’Aiguaviva, posat cas que fossin de parentela, per aquest ordre.Datació original:Actum est hoc in dicto manso Scitiar dicte parrochie de Stagneolo vicarie Gerunde die lune intitulata sexta mensis octobris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo undecimo.Notari:Narcís Reixac, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de la ciutat, batllia i vegueria de Girona.

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Bispgården stationshus.SJ Oms

Fotograf okänd,

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Bispgården stationshus. SJ Oms

Fotograf okänd,

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Timmervagnar tillhörande Statens Järnvägar, SJ Oms. Lastade.

Fotograf okänd,

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

Statens Järnvägar SJ Oms lastad med storsäckar.

Fotograf okänd,

Online unknown

Zugriff:

View record in Europeana (Volltext)

Wie komme ich dran?

UB Katalog

Ermittle Trefferzahl…

Artikel & mehr
456 Treffer

Aktive Suchfilter

Erscheinungszeitraum

Mehr Treffer

Weniger Treffer

Gefunden in

Art der Quelle

Schlagwort

Verlag

Publikation

Sprache

Geographischer Bezug

456 Treffer

UB Katalog Ermittle Trefferzahl…

Artikel & mehr 456 456 Treffer

Suchmaske

Suchergebnisse einschränken oder erweitern

UB Katalog

Ermittle Trefferzahl…

Artikel & mehr
456 Treffer