Zum Hauptinhalt springen
UB Hagen

Suchergebnisse

UB Katalog

Artikel & mehr
1.011 Treffer

Suchmaske

Suchtipp für den Bereich Artikel & mehr: Wörter werden automatisch mit UND verknüpft. Eine ODER-Verknüpfung erreicht man mit dem Zeichen "|", eine NICHT-Verknüpfung mit einem "-" (Minus) vor einem Wort. Anführungszeichen ermöglichen eine Phrasensuche.
Beispiele: (burg | schloss) -mittelalter, "berufliche bildung"

Das folgende Suchfeld wird hier nicht unterstützt: "Signatur / Strichcode".

Suchergebnisse einschränken oder erweitern

Aktive Suchfilter

Erscheinungszeitraum

Mehr Treffer

Weniger Treffer

Gefunden in

Art der Quelle

Schlagwort

Verlag

Publikation

Sprache

1.011 Treffer

Sortierung: 
  1. Detailansicht für Treffer 41 öffnen
    Lloació de Miquel Ballaró, monjo cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles, a favor de Joan Carabús, pagès distingit amb privilegi militar, de Cervià, absent, per mà de Pere Miquel, notari de Banyoles, de la compra que féu a Pere Feliu, pagès, senyor útil i propietari del mas Feliu de Fellines, i el seu fill Miquel Feliu, heretat per raó de matrimoni, d’una possessió de terra boscosa situada a Fellines, al lloc anomenat Clos d’en Vidal, de cinc vessanes d’extensió. A orient, afronta amb l’honor de Joan Veguer, ferrer de Cervià, mitjançant vedruna, a migdia, amb un torrent, a occident, amb l’honor del mas Oliver, de Cervià, i a cerç, una part amb l’honor erma de Jaume Llorenç, pagès de Fellines, una altra amb l’honor de Baudili Bassegoda, paraire de Cervià, i una més amb l’honor de Jaume Ferrer, pagès de Fellines. Reconeix que ha rebut 5 lliures de moneda barcelonesa. El document conté el text íntegre de la venda de 17 de setembre de 1601.Datació original:Actum est hoc Balneolis die decima mensis augusti anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo secundo.Notari:Pere Miquel, notari públic per autoritat de l’abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, substitut de l’hereu del difunt Antic Perpinyà, senyor útil de l’esmentada notaria.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  2. Detailansicht für Treffer 42 öffnen
    Venda atorgada per Pere Feliu, pagès, senyor útil del mas Feliu de Fellines, i Miquel Feliu, el seu fill heretat per raó de matrimoni, a favor de Joan Carabús, pagès condecorat amb privilegi militar de Cervià, d’una possessió boscosa situada a Fellines, al lloc anomenat clos d’en Vilar, de cinc vessanes d’extensió. A orient, afronta amb l’honor de Joan Veguer, ferrer de Cervià, mitjançant vedruna, a migdia, amb el torrent, a occident, amb l’honor del mas Oliver de Cervià, i a cerç, amb l’honor de Jaume Llorenç, de Fellines, amb la de Baudili Bassegoda, paraire de Cervià, i amb la de Jaume Ferrer, pagès de Fellines. El preu és de 25 lliures de moneda barcelonesa i se salva el dret i domini directe del cambrer de l’església de Santa Maria de Banyoles, sense prestació de censos o agrers.Segueix àpoca.Datació original:Actum est hoc in dicta parrochia de Fallinis et super dictam possessionem terra die lune decima septima mensis septembris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo primo.Notari:Miquel Vilar, notari públic de Girona per autoritat reial, substitut de l’hereu de Jaume de Campllong.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  3. Detailansicht für Treffer 43 öffnen
    Retrovenda atorgada per Guerau Vilella, mercader de Barcelona oriünd de Viladasens, com a curador del seu nét Joan Vilella, impúber, fill del difunt Salvador Vilella, fill seu, pagès del veïnat de la Móra de Viladasens, i de la seva esposa Isabel Vilella (nomenat en el testament de l’esmentat Salvador en poder de Pere Clos, prevere sagristà de Viladasens), a favor de Guerau Martí, pagès de la Móra, com a possessor per venda en subhasta pública ordenada per la Cort Reial de Girona del dret de lluir, quitar i redimir el mas Puig-amalric de la Móra i les seves terres, honors i possessions. Es fa segons els acords continguts en dos instruments de venda amb dret a recuperar fets per Roc Puig, pagès de la Móra. Li ven tres peces de terra de les pertinences del mas Puig-amalric. La primera, anomenada camp de la Font, amb l’hort i la font que hi ha, afronta amb les honors d’aquest mas. La segona, plantada d’oliveres i vinya, situada al lloc anomenat la vinya del Forn, té tres vessanes d’extensió. A orient, migdia i cerç, afronta amb les honors de l’esmentat mas i a occident, amb l’honor del mas Vilella, mitjançant viaró. La tercera, en part boscosa i en part plantada de vinya, inclou un forn de teules i té deu vessanes d’extensió. A orient, migdia i occident, afronta amb honors del mas esmentat i a cerç, amb l’honor del mas Vilella. El preu de la venda és de 130 lliures i el comprador les reté, 80 en pagament del debitori que Salvador Vilella havia signat a favor de Guerau Martí (Galceran Busquets, notari de Castelló d’Empúries), i 50 per pagar, en nom de l’atorgant i el seu nét, les pensions endarrerides i altres càrregues del mas, d’acord amb el memorial lliurat. Se salva el dret i domini dels senyors directes.Segueix àpoca.Datació original:Actum est hoc Gerunde die decima tertia mensis maii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo nonagesimo septimo.Notari:Francesc Barrera, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  4. Detailansicht für Treffer 44 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Estefania Desmiquel i de So, esposa de Miquel de Requesens i de Campllong, òlim de Cruïlles, donzell de Barcelona i habitant de Girona, filla i hereva de Guerau Desmiquel, donzell, senyor del castell de Palau-sator (testament de 21 de desembre de 1582 clos pel difunt Jaume Vives, notari públic de Girona), amb consentiment i voluntat del seu marit, a favor de Jaume Saconomina, administrador de la Taula de Dipòsits Comuns de la ciutat de Girona. Cedeix un censal de 1.000 sous de pensió anual i 1.000 lliures de preu que els jurats de la ciutat de Girona i els adjunts a aquests per als assumptes dels molins de la Manola, com a procuradors de la Universitat, havien venut al seu pare Guerau Desmiquel (Andreu Vilaplana, notari difunt, 18 de gener de 1583). L’atorgant reconeix que ha rebut 1.000 lliures barceloneses del preu.Datació original:Actum est hoc in castro de Pubelo diocesis Gerundensis die decima sexta mensis augusti anno a nativitate domini millesimo quingentesimo octuagesimo octavo.Notari:Rafael Albert, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de la ciutat, batllia i vegueria de Girona.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  5. Detailansicht für Treffer 45 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Estefania Desmiquel i de So, esposa de Miquel de Requesens i de Campllong, òlim de Cruïlles, hereva universal del donzell Guerau Desmiquel, senyor del castell de Palau-sator, diòcesi de Girona (testament de 22 de desembre de 1582 clos per Jaume Vives, notari), a favor de Miquel Andreu, doctor en tots dos drets i administrador de la Taula de Dipòsits Comuns de la ciutat de Girona. Cedeix un censal de 1.000 sous de pensió anual i 1.000 lliures de preu que els jurats i els adjunts a aquests per als assumptes dels molins de la Manola, en nom propi i com a procuradors de la Universitat de Girona, havien venut a l’esmentat Guerau (Andreu Vilaplana, notari, 18 de gener de 1583). L’atorgant reconeix que ha rebut les 1.000 lliures del preu i 23 lliures, 2 sous i 7 diners d’interessos endarrerits.Datació original:Actum est hoc Barcinone die vigesima quarta mensis maii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo septimo.Notari:Andreu Vilaplana, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de la ciutat, batllia i vegueria de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  6. Detailansicht für Treffer 46 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Antoni Mangi, mercader de Girona, com a legítim administrador d’Àngela, donzella, filla seva i de la seva primera esposa, difunta, hereva universal de la seva àvia Elionor Serra, vídua de Miquel Serra, botiguer de teles de Girona (testament de 26 de novembre de 1585 clos per Benet Reig, notari de Girona), a favor de Miquel Andreu, doctor en tots dos drets i administrador de la Taula de Dipòsits Comuns de Girona. Cedeix un censal de 500 sous de pensió anual i 500 lliures de preu que els jurats i els adjunts a aquests per als assumptes dels molins de la Manola, com a procuradors de la Universitat de Girona, vengueren a l’esmentada Elionor (Andreu Vilaplana, notari, 4 de febrer de 1585). L’atorgant reconeix que ha rebut les 500 lliures del preu i 12 lliures, 7 sous i 3 diners d’interessos endarrerits.Datació original:Actum est hoc Gerundae die quarta mensis septembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo sexto.Notari:Andreu Vilaplana, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de la ciutat, batllia i vegueria de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  7. Detailansicht für Treffer 47 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Lluís Sarriera, donzell habitant de Barcelona, com a procurador de Constança Terré d’Icart i de Sarriera, vídua de Frederic Terré i d’Icart, habitant de Barcelona, a favor de Francesc Miquel de Santceloni, ciutadà de Girona, com a administrador durant aquest bienni de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de la ciutat i en virtut d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula. Cedeix un censal de 22 lliures, 18 sous i 4 diners de pensió anual i 550 lliures de preu. Era part d’un altre de 1.300 lliures barceloneses de preu que Pere Miró, Miquel Pere, notari, i Miquel Vilar, apotecari, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, vengueren a Pere de Torrent, ciutadà de Barcelona, i a Francesc de Segurioles, ciutadà de Girona (Joan Safont, notari, 8 de juny de 1420). Pertanyia a l’esmentada Constança per cessió i insolutumdació atorgada per Joan de Sarriera i de Gurb, donzell domiciliat a Girona, en nom propi i com a marit i procurador de Joana de Sarriera, filla del difunt donzell Miquel de Sarriera, senyor de Vulpellac. Joana el tenia com a hereva instituïda en segon lloc del seu pare, per mort del seu germà Pere de Sarriera, impúber (testament de 3 de novembre de 1557 clos pel notari Miquel Pesans, de Vulpellac). Miquel Sarriera l’heretà de la seva mare Elionor Samsó, esposa d’Antoni Sarriera. Aquesta el tenia com a filla única de Bernat Samsó, donzell, i de la seva esposa Isabel, com a hereva del seu pare, segons sentència arbitral entre Antoni Sarriera, senyor de Vulpellac, en nom propi i com a procurador de l’esmentada Elionor, d’una banda, i Narcís Despuig, ciutadà de Girona, en nom propi i com a procurador d’Aldonça, filla seva i de la seva difunta esposa Aldonça, com a hereva d’Isabel, esposa de Bernat Despuig, tia de Narcís Despuig. Aquesta sentència fou dictada pels àrbitres Carles Viver i Pere Melcior Tort de Llobregat, doctors en lleis de Girona, el 30 d’agost de 1516, i closa pel notari Joan Guilana. Havia pertangut a Simó Samsó i de Sarriera, com a fill i hereu de la seva mare Margarida, esposa de Simó Samsó, el seu pare (testament de 13 de setembre de 1438 en poder de Pere Anglada, notari de Banyoles). Margarida el tenia per donació i cessió de Pere Serra, ciutadà de Girona (Miquel Pere, notari, 3 d’agost de 1435) i aquest, per donació i cessió de Bernat de Barques, mercader de Perpinyà (7 de març de 1423), el qual el rebé per donació i cessió de Gabriel Miquel, ciutadà de Girona, en nom propi i com a procurador del seu fill Bernat Miquel (Antoni Maruny, notari de Barcelona, 15 de novembre de 1429). Aquest el tenia per insolutumdació, cessió i agnició de bona fe atorgades per Pere de Torrent, comprador del censal (Pere Copons, notari de Barcelona, 2 de juliol de 1422). Lluís Sarriera reconeix que ha rebut les 500 lliures del preu i 12 lliures, 16 sous i 6 diners per la confecció dels instruments notarials.Datació original:Actum est hoc Gerunde die duodecima mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  8. Detailansicht für Treffer 48 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Benet Agullana, donzell domiciliat a Girona, a favor de Miquel Rodés, doctor en lleis, com a administrador de la Taula de Canvi o Dipòsits Comuns de Girona, en virtut d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula. Li cedeix un censal de 55 lliures, 12 sous i 2 diners de pensió anual i 1.325 lliures de preu que eren part d’un altre de 66 lliures, 5 sous i 8 diners de pensió i 1.477 lliures de preu. Francesc de la Via, Rafael Raset, Pere Cerdà, Joan Moler i Rafael Domènec, jurats de Girona, amb Bernat Boquicor, absent, com a síndics i procuradors de la Universitat, el vengueren a Rafael Agullana i Lluís Llor, ciutadans de Girona, com a curadors de Joan Ponç Esteve, fill i hereu del difunt Joan Esteve, mercader de Barcelona el 27 de novembre de 1526. Pertanyia al cedent com a fill i hereu de Rafael Agullana, ciutadà de Girona, el qual en tenia la meitat de l’heretat de Joan Ponç Esteve (testament de 12 de febrer de 1523 clos per Gaspar Barrot, notari). L’altra meitat pertanyia a Joan Agullana, Francesc Agullana i Lluís Llor, ciutadans de Girona. L’atorgant reconeix que ha rebut les 1.325 lliures del preu i els salaris pels instruments d’aquest i altres censals.Datació original:Actum est hoc Gerunde die septima mensis iulii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  9. Detailansicht für Treffer 49 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadà de Girona, com a tutors testamentaris de Leandre, fill i hereu del difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 9 de maig de 1573 en poder d’Andreu Vilaplana, notari, en el qual designava hereu el fill que nomenés el seu pare Miquel Samsó, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny 1573, clos pel mateix notari). Cedeixen a favor de Miquel Rodés, doctor en lleis, administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de Girona, per raó d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula, un censal de 40 lliures de moneda barcelonesa de pensió anual i 1.000 lliures de preu que Ramon Samsó, menor d’edat, Bernat de Vilarmau i Nicodem de Puig, síndics i procuradors de la Universitat de Girona, vengueren a Ramon Samsó, major d’edat, ciutadà de Girona (Antoni de Coll, notari, 22 d’abril de 1446). Pertanyia a Leandre com a fill i hereu de Joan Samsó i a aquest, en tant que fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials fetes per Joan Port, notari de Perpinyà, el 5 de març de 1562). Miquel Samsó l’heretà del seu pare difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 27 d’octubre de 1519 en poder de Nicolau Roca). Aquest últim el tenia com a fill més gran de Rafael Samsó, el qual havia succeït Francesc Samsó i Antònia, filla de l’anterior, d’acord amb la sentència arbitral entre Rafael Samsó i Joan Blan de Riba, donzell, donada a Vilafranca de Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael Samsó per definició, en virtut de l’esmentada sentència, de la meitat de l’heretat del seu difunt germà Francesc Samsó, ciutadà de Girona, feta per Antònia, filla única de l’esmentat Francesc Samsó, esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc. Pertanyia a Antònia com a filla de Francesc Samsó i de la seva esposa Iolanda, per donació del seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra meitat de Francesc Samsó pertanyia a Joan Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència arbitral dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona, i Ramon de Mont-rodon, canonge de l’esmentada seu i doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina, com a tutora de Miquel Samsó, i com a procurador de Ramon Samsó i de Gabriel Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, pare i administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu universal juntament amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms, menor d’edat, domiciliat a Perpinyà, de Joan Blan, àlies Riba, donzell domiciliat a la mateixa vila, i de la seva esposa Beatriu, i com a procurador assignat per Berenguer d’Oms, en tant que pare i administrador de l’esmentada Marquesa, de l’altra banda. D’acord amb aquesta sentència, Joan Francesc Andreu i Berenguer d’Oms, en nom dels esmentats hereus, feren cessió de tots els censals que tenien com a successors d’Antònia, casada en les seves darreres núpcies amb l’esmentat Joan Blan, àlies Riba, i que pagava la Universitat de Girona, a Joan Samsó i el seu fill Miquel Samsó, successors per la línia masculina (Joan Vilana, notari de Barcelona, 30 de març de 1522). Francesc Samsó tenia el censal com a hereu de Ramon Samsó, al seu torn, nét i hereu de Ramon Samsó, comprador del censal (testament de 19 de juliol de 1440 en poder del notari Jaume Feliu Calvó). L’atorgant reconeix que ha rebut el preu del censal i 9 lliures, 12 sous i 6 diners de pensions endarrerides, a més de les despeses de notari.Datació original:Actum est hoc Gerunde die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  10. Detailansicht für Treffer 50 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadans de Girona, com a tutors i curadors testamentaris de Leandre, fill i hereu de Joan Samsó, ciutadà de Girona difunt (testament de 9 de maig de 1573 en poder d’Andreu Vilaplana, notari de Girona, en el qual designava hereu universal el fill que nomenés el seu pare Miquel Samsó, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny de 1573 clos pel mateix notari). Cedeixen a Miquel Rodés, doctor en lleis, administrador de la Taula de Canvi o Dipòsits Comuns de Girona, per raó d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula, un censal de 12 lliures i 6 sous de moneda barcelonesa de pensió anual i 295 lliures de preu, que era part d’un altre de 50 lliures de pensió i 1.200 lliures de preu. Pere Miró, Miquel Pere i Miquel Vilar, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, el vengueren a Ramon Samsó, ciutadà de Girona. Aquesta part pertanyia a Leandre, com a fill i hereu de Joan Samsó i a aquest, en tant que fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials de 5 de març de 1562 fetes per Joan Port, notari de Perpinyà). Miquel Samsó l’heretà del seu pare Joan Samsó (testament de 27 d’octubre de 1519 en poder de Nicolau Roca). Aquest, el tenia com a fill gran de Rafael Samsó, el qual havia succeït Francesc Samsó, i d’Antònia, filla única de l’anterior, d’acord amb la sentència arbitral a la causa entre l’esmentat Rafael i Joan Blan de Riba, donzell, donada a Vilafranca del Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael Samsó per definició feta en virtut de l’esmentada sentència de la meitat de l’heretat del seu germà Francesc Samsó, feta per Antònia, filla única d’aquest i esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc. A Antònia li pertanyia com a filla i hereva de Francesc Samsó i la seva esposa Iolanda, per donació feta pel seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra meitat de l’heretat de Francesc Samsó havia pertangut a Joan Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona, i Ramon de Mont-rodon canonge de l’esmentada seu, doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó, en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina, tutora de Miquel Samsó, com també procurador de Ramon Samsó i Gabriel Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, pare i legítim administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu universal juntament amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms, menors d’edat, de Joan Blan, àlies Riba, i de la seva esposa Beatriu, i com a procurador assignat per l’esmentat Berenguer d’Oms, de l’altra. Pertanyia a Francesc Samsó com a hereu de Ramon Samsó, al seu torn nét i hereu de Ramon Samsó, comprador de l’esmentat censal (testament de 19 de juliol de 1440 en poder del notari Jaume Feliu Calvó). L’atorgant reconeix que ha rebut les 295 lliures del preu, les pensions endarrerides i les despeses de notari.Datació original:Actum est hoc Gerunde die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo [septuagesimo] quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  11. Detailansicht für Treffer 51 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadans de Girona, com a tutors testamentaris de Leandre, fill i hereu del difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 9 de maig de 1573 en poder d’Andreu Vilaplana, notari, en el qual designava hereu universal el fill que nomenés el seu pare Miquel Samsó, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny de 1573, clos pel mateix notari). Cedeixen a favor de Miquel Rodés, doctor en lleis, com a administrador de la Taula de Canvi o Dipòsits Comuns de Girona, per raó d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula, un censal de 50 lliures de moneda barcelonesa de pensió anual i 1.250 lliures de preu que Ramon Samsó, menor d’edat, Bernat de Vilarmau i Nicodem de Puig, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, vengueren al difunt Ramon Samsó, major d’edat, ciutadà de Girona (Pere Pinós, notari, 7 d’abril de 1446). Pertanyia a Leandre, fill i hereu de Joan Samsó, i a aquest com a fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials de 5 de març de 1562 fetes per Joan Port, notari de Perpinyà). Miquel Samsó l’heretà del seu pare Joan Samsó (testament de 27 d’octubre de 1519 en poder de Nicolau Roca). Aquest últim el tenia com a fill més gran de Rafael Samsó, el qual havia succeït Francesc Samsó i Antònia, filla de l’esmentat Francesc, d’acord amb la sentència entre Rafael Samsó i Joan Blan de Riba donada a Vilafranca de Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael Samsó per definició en virtut de l’esmentada sentència, de la meitat de l’heretat del seu germà difunt Francesc Samsó, ciutadà de Girona, per Antònia, filla única de l’esmentat Francesc Samsó i esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc. A Antònia li pertanyia com a filla de Francesc Samsó i de la seva esposa Iolanda, per donació del seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra meitat de l’heretat de Francesc Samsó havia pertangut a Joan Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència arbitral dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona, i Ramon de Mont-rodon, canonge de l’esmentada seu, doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó, en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina, la seva mare, tutora de Miquel Samsó, així com de Ramon Samsó i de Gabriel Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, com a pare i legítim administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu universal, amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms, menors d’edat, de Joan Blan, àlies Riba, i de la seva esposa Beatriu, en qualitat de procurador assignat per Berenguer d’Oms, pare de l’esmentada Marquesa, de l’altra. D’acord amb l’esmentada sentència, Joan Francesc Andreu i Berenguer d’Oms, en nom d’aquests hereus, feren cessió de tots els censals que tenien com a successors d’Antònia, casada en les seves darreres núpcies amb l’esmentat Joan Blan, àlies Riba, i que pagava la Universitat de Girona, a Joan Samsó i el seu fill Miquel, successors per la línia masculina (Joan Vilana, notari de Barcelona, 30 de març de 1522). Francesc Samsó tenia el censal com a hereu de Ramon Samsó, al seu torn, nét i hereu de Ramon Samsó, comprador del censal (testament de 19 de juliol de 1440 en poder de Jaume Feliu Calvó, notari). L’atorgant reconeix que ha rebut les 1.250 lliures del preu, a més de 24 lliures i 6 diners en concepte de pensions i despeses de notari.Datació original:Actum est hoc Gerunde die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  12. Detailansicht für Treffer 52 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadans de Girona, com a tutors i curadors testamentaris de Leandre, fill i hereu del difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 9 de maig de 1573 en poder d’Andreu Vilaplana, notari, en el qual designava com a hereu universal el fill que nomenés el seu pare Miquel Samsó, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny de 1573, clos pel mateix notari). Cedeixen a favor de Miquel Rodés, doctor en lleis, com a administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de la ciutat de Girona, per raó d’un privilegi concedit a l’esmentada Taula, un censal de 24 lliures i 16 sous de moneda barcelonesa de pensió anual i 869 lliures de preu que era part d’un altre de 80 lliures de pensió i 2.000 lliures de preu. Bernat de Vilarmau i Nicodem de Puig, com a síndics, actors i procuradors de la Universitat de Girona, el vengueren a Francesc Samsó, ciutadà de Girona (Nicolau Roca, notari, 31 de març de 1450). Pertanyia a Leandre, com a fill i hereu de Joan Samsó, i a aquest com a fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials fetes a Perpinyà el 5 de març de 1562 per Joan Port, notari). Miquel Samsó l’heretà del seu pare Joan Samsó (testament de 27 d’octubre de 1519 en poder del notari Nicolau Roca). Aquestes 24 lliures i 16 sous pertanyien a Leandre com a fill gran de Rafael Samsó, fill gran i successor de Francesc Samsó, comprador del censal, i d’Antònia, filla de l’esmentat Francesc i de la seva esposa Iolanda, i esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc, d’acord amb la sentència sobre la causa entre Rafael Samsó i Joan Blan de Riba, donzell, donada el 12 de març de 1463 a Vilafranca de Conflent (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). L’atorgant reconeix que ha rebut el preu del censal, les pensions endarrerides i les despeses de notari.Datació original:Actum est hoc Gerunde die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  13. Detailansicht für Treffer 53 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadans de Girona, com a tutors testamentaris de Leandre, fill i hereu del difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 9 de maig de 1579 en poder d’Andreu Vilaplana, notari, en el qual designava hereu universal el fill que nomenés el seu pare Miquel Samsó, el seu pare, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny de 1573, clos pel mateix notari). Cedeixen a favor de Miquel Rodés, doctor en lleis, com a administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de Girona, per raó d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula, un censal de 41 lliures, 13 sous i 4 diners de moneda barcelonesa de pensió anual i 1.000 lliures de preu que Pere Miró, Miquel Pere i Miquel Vilar, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, vengueren a Isabel, esposa de Bernat Samsó, ciutadà de Girona difunt (Pere Pinós, notari, 30 de novembre de 1417). Pertanyia a Leandre, fill i hereu de Joan Samsó, i a aquest com a fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials de Joan Samsó amb Marimunda, la seva esposa, fetes per Joan Port, notari de Perpinyà, el 5 de març de 1562). Miquel Samsó l’heretà del seu pare Joan Samsó (testament en poder de Nicolau Roca, notari, 27 d’octubre de 1519). Aquest últim el tenia com a fill més gran de Rafael Samsó, el qual havia succeït Francesc Samsó i Antònia, filla d’aquest últim, d’acord amb la sentència arbitral a la causa entre Rafael Samsó i Joan Blan de Riba, donzell, donada a Vilafranca de Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael Samsó per definició en virtut de l’esmentada sentència de la meitat de l’heretat del seu germà difunt Francesc Samsó, ciutadà de Girona, feta per Antònia, filla única de l’esmentat Francesc Samsó i esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc. A Antònia li pertanyia com a filla de Francesc Samsó i de la seva esposa Iolanda, els seus pares, per donació feta pel seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra meitat de l’heretat de Francesc Samsó havia pertangut a Joan Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència arbitral dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona, i Ramon de Mont-rodon, canonge de l’esmentada seu, doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó, en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina, tutora de Miquel Samsó, així com de Ramon Samsó i de Gabriel Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, com a pare i legítim administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu universal juntament amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms, menors d’edat, domiciliats a la mateixa vila, de Joan Blan, àlies Riba, també de Perpinyà, i de la seva esposa Beatriu, en qualitat de procurador assignat per Berenguer d’Oms, com a pare i legítim administrador de l’esmentada Marquesa, de l’altra banda. D’acord amb la sentència, Joan Francesc Andreu i Berenguer d’Oms, en nom dels esmentats hereus, feren cessió de tots els censals que tenien com a successors d’Antònia, casada en les seves darreres núpcies amb l’esmentat Joan Blan, àlies Riba, i que pagava la Universitat de Girona, a favor de Joan Samsó i el seu fill Miquel, successors per la línia masculina (Joan Vilana, notari de Barcelona, 30 de març de 1522). Francesc Samsó tenia el censal com a fill i hereu de Ramon Samsó, menor d’edat, el qual el tenia com a fill i hereu d’Isabel Samsó, compradora del censal (testament en poder de Berenguer Vidal, 8 de maig de 1424). L’atorgant reconeix que ha rebut les 1.000 lliures del preu del censal i les pensions endarrerides, així com les despeses dels instruments notarials.Datació original:Actum est hoc Gerunde die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  14. Detailansicht für Treffer 54 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Francesc Costa, mercader de Girona, a favor de Jeroni de Bell-lloc, ciutadà, com a administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de Girona, de 55 sous de pensió anual i 55 lliures de preu. Era part d’un altre de 18 lliures de pensió anual i 432 lliures de preu que Miquel Pere, notari, i altres síndics i procuradors de la Universitat de Girona vengueren a Bartomeva i Joana, filles de Bernat de Bell-lloc, ciutadà de Girona. L’havien comprat amb diners procedents de la lluïció de dos censals, un de 8 lliures i 17 sous anuals i un altre de 250 sous anuals que tenien a mitges i que l’esmentada Universitat els prestava per raó del testament de Nicolaua, la seva mare (testament de 8 d’agost de 1410 clos per Pere Pinós, notari). Aquests 55 sous de pensió i 55 lliures de preu pertanyien a l’atorgant com a fill i hereu del difunt Jeroni Costa, mercader de Girona (testament en poder de Miquel Garbí, notari, 13 d’abril de 1551). Aquest, el tenia com a fill i hereu de Narcís Costa, mercader difunt (testament en poder de Pere Escuder, notari, 6 de febrer de 1510). A Narcís li pervingué com a hereu instituït en segon lloc del seu pare Antoni Costa, escrivà difunt de Girona (testament en poder de Miquel Humbert, notari, 1 de juny de 1447) qui, al seu torn, el tenia per raó de la venda que li féu Pere Resplant, de Galliners, fill i hereu de Nicolau Casajau, àlies Resplant, del mateix lloc (Pere Sitjar, notari, 27 de desembre de 1444). L’esmentat Pere el tenia com a fill i hereu de Nicolau Casajau (Pere Granollers, prevere sagristà de Galliners, 13 de març de 1440). Pertanyia a Nicolau per raó de l’obligació feta en un censal de 110 sous de pensió i 110 lliures de preu que Bernat Torrent, àlies de Bell-lloc, senyor de la casa de Vall de Galliners, hereu de Bernat i d’Antoni de Bell-lloc, ciutadans de Girona, fills de Nicolaua, oncles seus, i Marina, la seva esposa, vengueren a Nicolau Casajau (Pere Sitjar, notari 15 de juny de 1437). Bernat i Antoni el tenien pel llegat de Nicolaua, la seva mare, per mort sense descendència de Bartomeva i Joana, filles seves i germanes dels anteriors. La part que corresponia a Bernat havia passat, en morir sense testament, al seu germà Antoni. L’atorgant reconeix que ha rebut el preu de la venda i les tarifes i els salaris dels instruments notarials d’aquest i altres censals que havia lluït.Datació original:Actum est hoc Gerunde die vigesima tertia mensis augusti anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo primo.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  15. Detailansicht für Treffer 55 öffnen
    Cessió de censal atorgada per Jeroni de Bell-lloc, ciutadà de Girona, a favor d’ell mateix com a administrador durant el bienni corrent de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de Girona, en virtut d’un privilegi concedit a l’esmentada Taula. Cedeix un censal de 50 sous de moneda barcelonesa de pensió anual i 66 lliures, 13 sous i 4 diners de preu, que eren part d’un altre de 7 lliures i 10 sous de pensió anual en el moment de la seva creació. Francesc de Santceloni, ciutadà de Girona, i altres síndics i procuradors del Consell de la Universitat el vengueren a Narcisa, filla i hereva del difunt Gabriel Cas[...], de la vila de la Bisbal (Guillem de Donç, notari de Girona, 26 de març de 1404). Pertanyia al cedent com a fill i hereu del difunt Bernat de Bell-lloc, doctor en dret de Girona (testament d’11 de març de 1533 clos pel notari Miquel Garbí), i aquest, el tenia com a hereu de Joana de Bell-lloc, vídua d’un altre Bernat de Bell-lloc, doctor en decrets de Girona (testament de 6 de maig de 1503 en poder del notari Nicolau Roca). Pertanyia a Joana de Bell-lloc en virtut de la donació feta per Bernat i Isabel de Bell-lloc, germans, com a hereus del seu pare Bernat de Bell-lloc. Bernat de Bell-lloc tenia aquesta part com a fill i hereu de Nicolaua, vídua de Guillem de Bell-lloc. A Nicolaua li cedí Joan de Donç, doctor en decrets difunt, i la seva esposa Narcisa, els quals eren hereus universals, amb Pere de Donç, germà de l’anterior, i la seva esposa Caterina. Caterina, que fou esposa de Bernat Teixidor, llicenciat en decrets, el rebé de Narcisa, la seva mare, compradora del censal. Reconeix que ha rebut d’ell mateix 66 lliures, 13 sous i 4 diners del preu més 4 lliures de tarifes i salaris pels instruments notarials d’aquest i d’altres censals.Datació original:Actum est hoc Gerunde die decima nona mensis maii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo secundo.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  16. Detailansicht für Treffer 56 öffnen
    Cessió de dos censals atorgada per Antic Rafael Raset, ciutadà de Girona, fill i hereu del difunt Rafael Raset, ciutadà de Girona, a favor de Jeroni Bell-lloc, ciutadà, com a administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de la ciutat de Girona, en virtut d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula. El primer, de 4 lliures i 4 sous de pensió anual i 105 lliures de preu fou venut per Ramon Samsó, ciutadà, Bernat de Vilarmau, mercader, i Nicodem Puig, paraire de draps, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, a Caterina, esposa de Jaume Saurí, escrivà de Girona, i els seus successors (Nicolau Roca, notari de Girona). El segon, de 4 lliures de pensió anual i 100 lliures de preu, fou venut a l’esmentada Caterina per Nicolau Devesa, ciutadà de Girona, com a síndic i procurador de la Universitat i singulars de l’esmentada ciutat (Nicolau Roca, 7 d’agost de 1448). Pertanyien al pare del cedent per donació de Joan Raset, el seu pare (Joan Guilana, notari, 30 de maig de 1515), i a aquest, per donació del seu germà Narcís Raset (Pere Escuder, notari, 11 de novembre de 1500), al seu torn, fill i hereu de Caterina (últim testament de 8 de gener de 1458 clos pel notari Berenguer Ferrer Sassala). Hipòlit Saurí els tenia per donació de la seva mare Caterina, vídua de Jaume Saurí, compradora dels censals (donació de 17 de maig de 1452 en poder del notari Jaume Feliu Calvó). Reconeix que ha rebut les 205 lliures del preu i 20 lliures, 14 sous i 6 diners pels censos endarrerits i per les taxes i els salaris dels instruments notarials d’aquests i d’altres censals.Datació original:Actum est hoc Gerunde die tricesima mensis iulii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo primo.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  18. Detailansicht für Treffer 58 öffnen
    Àpoca atorgada per Esteve Cuc, prevere i sagristà, com a administrador dels aniversaris de Santa Maria de la Cellera d’Anglès, a favor de Pere Selvadevall, pagès de Vilobí, en la qual reconeix que ha rebut de la Taula de Canvi de Girona 50 lliures barceloneses del preu de la venda d’un censal de 250 sous de pensió anual i 250 lliures de preu que Esteve Vinyoles, pagès, senyor útil del mas Vinyoles de Vilobí, havia venut a Pere Selvadevall (Pere Casadevall, notari, 21 de març de 1639). Les rep per voluntat i delegació del venedor i anaven destinades a la lluïció d’un censal del mateix preu i de 50 sous de pensió anual que els difunts Joan Vinyoles i la seva esposa Margarida, predecessors d’Esteve Vinyoles, havien creat i venut a Marcó Vila, prevere beneficiat de la seu de Girona, com a persona laica (Joan Vilana, notari de Girona, 27 d’agost de 1507). Pertanyia als esmentats aniversaris per donació de Francesc Avinyó, prevere obtentor del benefici de Sant Esteve de l’església de Santa Maria d’Anglès (Miquel Vidal, notari de Girona, 10 d’octubre de 1595) que, al seu torn, el tenia per llegat de Marcó Vila, que en el moment de la seva mort era obtentor de l’esmentat benefici de Sant Esteve (testament d’11 d’octubre de 1508 clos per Dalmau Humbert, notari de Girona).Datació original:Actum est hoc Gerunde die tertia mensis iunii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo trigesimo nono.Notari:Pere Casadevall, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Joan Sarriera i de Gurb, notari públic de Girona.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
  20. Detailansicht für Treffer 60 öffnen
    Àpoca atorgada per Bartomeu Oliva, rector de Santa Eulàlia Sacosta, i Llàtzer Rius, preveres obtentors, respectivament, dels beneficis sota invocació de la Santa Creu de la seu, i del quart benefici sota invocació de sant Narcís de l’església de Sant Feliu, instituïts per Ramon de Camós, a favor de Pere Arbonès, pagès de [la Tallada], en la qual reconeixen que han rebut 7 lliures, lliurades al primer amb acord del segon, quantitat que quedava per pagar en concepte de terç, lluïsme i foriscapi de la compra de diverses peces. En primer lloc, un quartó de terra anomenat camp Ferriol, situat a la parròquia de Canet, de dues vessanes i mitja d’extensió, comprat a Jaume Roe[nsa], senyor útil de la casa i heretat anomenada d’en Ro[ensa], de Canet de Verges. A orient, afronta amb l’honor de Joan Perpinyà i Mir, de Verges, a migdia, amb la de Narcís Seguer, àlies Saló, d’Ullà, a occident, amb l’honor de Joan Perpinyà i Ferriol, també d’Ullà, i a cerç, amb el clos d’en Planes, de Canet. En segon lloc, sis vessanes de terra d’una peça anomenada camp Reig, situada a Canet. A orient, afronta amb l’honor de Francesc Prats, ciutadà honrat de Girona, i a migdia, amb la d’en Roensa. Finalment, per la venda de tot el dret que pertanyia a Antoni Solés, d’Ullà, de lluir i recuperar una terra situada a Canet, al lloc anomenat camp N[...], de deu vessanes, que l’esmentat Solés posseïa a carta de gràcia. A orient, afronta amb l’honor d’en Seguer, a migdia, amb la d’en Caselles, a occident, amb l’honor dels preveres de Verges que fou d’en Garr[...], i a cerç, amb la de mossèn Martí que va pertànyer a en Canet. Totes tres eren tingudes sota domini proindivís dels esmentats beneficis.Datació original:Gerunde die vigesima ianuarii millesimo sexcentesimo vigesimo octavo.Notari:Gabriel Duran, notari públic de Girona per autoritat reial, substitut de l’hereu de Jaume de Campllong.
    Online unknown
    Zugriff:
    View record in Europeana (Volltext)
    Wie komme ich dran?
xs 0 - 576
sm 576 - 768
md 768 - 992
lg 992 - 1200
xl 1200 - 1366
xxl 1366 -