Zum Hauptinhalt springen

Suchergebnisse

UB Katalog
Ermittle Trefferzahl…

Artikel & mehr
1.011 Treffer

Suchmaske

Suchtipp für den Bereich Artikel & mehr: Wörter werden automatisch mit UND verknüpft. Eine ODER-Verknüpfung erreicht man mit dem Zeichen "|", eine NICHT-Verknüpfung mit einem "-" (Minus) vor einem Wort. Anführungszeichen ermöglichen eine Phrasensuche.
Beispiele: (burg | schloss) -mittelalter, "berufliche bildung"

Das folgende Suchfeld wird hier nicht unterstützt: "Signatur / Strichcode".

Suchergebnisse einschränken oder erweitern

Erscheinungszeitraum

Mehr Treffer

Weniger Treffer

Gefunden in

Art der Quelle

Schlagwort

Verlag

Publikation

Sprache

1.011 Treffer

Sortierung: 
  1. Camarero, Cristóbal ; Corral, Javier ; et al.
    In: Lecture notes in computer science, Jg. 12247 (2020), S. 185-199
    Konferenz
  2. MacLean, Darren
    2003
    Online unknown
  3. Ercegović, Romana ; Zebec, Stanko
    1993
    Online unknown
  4. Pieter van der Aa ; Apud Petrum Vander Aa, ; et al.
    1685
    Online unknown
  5. Clos, Jérémie ; Qu, Rong ; et al.
    In: Lecture notes in computer science, Jg. 11927 (2019), S. 487-493
    Konferenz
  6. de Sabata, E. ; Massotti, R. ; et al.
    In: Atti dei convegni Lincei, Jg. 328 (2019), S. 87-90
    Konferenz
  7. Clò, S. ; Barbera, F. ; et al.
    In: Atti dei convegni Lincei, Jg. 328 (2019), S. 141-144
    Konferenz
  8. Martin, Kyle ; Wiratunga, Nirmalie ; et al.
    In: Lecture notes in computer science, Jg. 11311 (2018), S. 34-49
    Konferenz
  9. Online unknown
  10. Cessió de censal atorgada per Galceran de Foixà i de Boixadors, domiciliat a Girona, Joan Llàtzer Amat i Rafael Feixes, mercaders de Girona, com a tutors de Joan Capmany, fill de Miquel Jeroni Capmany, notari públic de Girona, i de la seva esposa Isabel Llandric, difunts, hereu de la seva mare (testament d’11 de maig de 1566 clos per Martí Abric, notari de Girona, i tutela que consta en el testament de Miquel Jeroni Capmany de 3 d’agost de 1564 clos pel notari Gregori Codina), a favor de Francesc Miquel de Santceloni, ciutadà, com a administrador de la Taula de Canvi o Dipòsits Comuns de Girona, en virtut d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula. Li cedeixen un censal de 65 sous barcelonesos de pensió anual i 65 lliures de preu que era part d’un altre de 18 lliures de pensió que Miquel Pere, notari, i Miquel Vilar, apotecari, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, vengueren a Bartomeva i Joana, germanes, filles de Bernat Bell-lloc, ciutadà de Girona, i de la seva esposa Nicolava, difunts, a parts iguals (Joan Safont, notari de Girona, 21 de maig de 1421). Aquesta part havia pertangut a Isabel Llandric, per una concòrdia entre ella i el seu marit, d’una banda, i Caterina Sunyer i de Gualbes, vídua de Joan Sunyer, cavaller membre del Consell Reial, Guillem Sunyer i Felip Sunyer, com a curadors dels fills impúbers dels cònjuges esmentats, de l’altra, per una altra concòrdia entre els cònjuges Capmany i Joan Llandric, notari de Sant Feliu de Guíxols difunt, d’una banda, i Vicenç Ginesta, paraire de draps de llana de Perpinyà, de l’altra, i com a hereva quant a la meitat de Joan Llandric. Quant a la meitat restant era hereva d’Isabel Jerònia Ginesta, vídua de Miquel Ginesta, doctor en lleis de Girona. A Miquel Sunyer li pertanyia una part per la declaració del testament sacramental de Ponç Ginesta, mercader de Girona habitant de Barcelona, i a Vicenç Ginesta li pertanyia una altra part com a hereu de Ponç Ginesta. Isabel Jerònia Ginesta l’heretà de Miquel Ginesta, qui al seu torn era hereu del seu pare Joan Ginesta, el qual el tenia per herència d’Antoni Ginesta, mercader difunt, pare seu. Aquest últim el rebé com a fill i hereu de Tomasa, esposa de Bernat Ginesta, escrivà de Girona, la qual l’havia heretat de Miquel Ginesta, fill seu i del seu marit, que era propietari de 50 sous de pensió anual i 50 lliures de preu, com a hereu de Bernat Ginesta, escrivà de Girona. Els restants 15 sous de pensió anual i 15 lliures de propietat pertanyien a Miquel Ginesta per venda de Jaume Bosc, apotecari de Girona, i de la seva esposa Margarida. Bernat Ginesta tenia les 50 lliures per venda dels cònjuges Bosc i eren part d’un altre censal de 65 sous de pensió anual i 65 lliures de preu que havien comprat a Miquel Pere, notari públic de Girona, i a Isabel, la seva esposa, la qual les tenia per venda de Bernat, Antoni, Bartomeva i Joana de Bell-lloc, germans, fills de Bernat de Bell-lloc, ciutadà de Girona, i de Nicolaua, la seva esposa. Bartomeva i Joana havien comprat aquest censal als síndics esmentats. Els atorgants reconeixen que han rebut el preu del censal i que se’ls han pagat les pensions endarrerides i el salari del notari.Datació original:Actum est hoc Gerunde die octava mensis augusti anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quinto.Notari:És còpia simple.
    Online unknown
  11. Cessió de censal atorgada per Rafael Vila, prevere obtentor del benefici sota invocació de Santa Magdalena de l’església del monestir de Sant Pere de Camprodon, a favor de Francesc Miquel de Santceloni, ciutadà, com a administrador de la Taula de Canvi o dels Dipòsits Comuns de la ciutat de Girona, d’un censal de 3 lliures de pensió anuals i 60 lliures de preu. Era part d’un altre de 16 lliures i 11 sous de pensió en el temps de la seva creació venut per Francesc de Santceloni, Joan de Riera, Francesc de Segurioles i Pere Benet, ciutadans de Girona, com a síndics i procuradors de la ciutat, a Guerau Estruç, ciutadà de Girona, i als seus hereus (Pere Pinós, notari, 31 de juliol de 1403). Pertanyia al benefici per venda de Pere Teixidor, sastre de Girona, a Vicenç Eixolí, obtentor de l’esmentat benefici (Joan Oliu, notari, 18 de desembre de 1477). Pertanyia a Pere Teixidor per agnició de bona fe feta pel difunt Francesc Riera, boter de Girona (testament de 22 d’octubre de 1461 clos per Berenguer Ferrer Sassala, notari). A Francesc Riera li pervingué com a hereu de Clara, vídua de Bernat Cirir, ciutadà de Girona (testament de 13 de desembre de 1447 clos per Miquel Humbert, notari). A l’esmentada Clara li pertanyien 8 lliures i 5 sous de pensió i 185 lliures per venda de Joan Estruç (Miquel Pere, 6 de març de 1445), el qual el tenia per donació del seu pare difunt Guerau Estruç, comprador del censal (Pere Sitjar, notari, 15 de desembre de 1431).Datació original:Actum est hoc Gerunde die sabbati decima octava mensis iunii anno Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quinto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.
    Online unknown
  12. Cessió de censal atorgada per Guillem Sunyer i Rafael Ferrer, ciutadans de Girona, com a tutors i curadors testamentaris de Leandre, fill i hereu del difunt Joan Samsó, ciutadà de Girona (testament de 9 de maig de 1573 en poder d’Andreu Vilaplana, notari, en el qual designava com a hereu universal el fill que nomenés Miquel Samsó, el seu pare, i aquest l’havia nomenat en testament de 20 de juny de 1573, clos pel mateix notari). Cedeixen a favor de Miquel Rodés, doctor en lleis de Girona, com a administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de la ciutat, per raó d’un privilegi reial concedit a l’esmentada Taula, un censal de 41 lliures, 13 sous i 4 diners de moneda barcelonesa de pensió anual i 1.000 lliures de preu que Pere Miró, Miquel Pere i Miquel Vilar, com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, havien venut a Ramon Samsó, major d’edat, ciutadà de Girona difunt (Bernat Ferran, notari, 26 de març de 142[0]). Pertanyia a Leandre, fill i hereu de Joan Samsó, i a aquest, com a fill i hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials fetes per Joan Port, notari de Perpinyà, el 5 de març de 1562). Miquel Samsó l’heretà del seu pare Joan Samsó (testament de 27 d’octubre de 1519 en poder de Nicolau Roca). Aquest últim el tenia com a fill més gran de Rafael Samsó el qual havia succeït Francesc Samsó i Antònia, filla de l’esmentat Francesc, d’acord amb sentència arbitral a la causa entre l’esmentat Rafael Samsó i Joan Blan de Riba, donzell, donada a Vilafranca de Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael Samsó per definició feta en virtut de l’esmentada sentència de la meitat de l’heretat del seu germà difunt Francesc Samsó, ciutadà de Girona, feta per Antònia, filla única de Francesc Samsó, i esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia de Jóc. A Antònia li pertanyia com a filla de Francesc Samsó i la seva esposa Iolanda, per donació feta pel seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra meitat de l’heretat de Francesc Samsó havia pertangut a Joan Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència arbitral dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona i Ramon de Mont-rodon, canonge de l’esmentada seu, doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó, en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina, tutora de Miquel Samsó, i també de Ramon Samsó i de Gabriel Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, com a pare i legítim administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu universal juntament amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms, menors d’edat, domiciliat a la mateixa vila, de Joan Blan de Riba, també de Perpinyà, i de la seva esposa Beatriu, i, finalment, com a procurador assignat per Berenguer d’Oms, pare i legítim administrador de l’esmentada Marquesa, de l’altra. D’acord amb la sentència, Joan Francesc Andreu i Berenguer d’Oms, en nom dels esmentats hereus, feren cessió de tots els censals que tenien com a successors d’Antònia, casada en les seves darreres núpcies amb l’esmentat Joan Blan de Riba, i que pagava per la Universitat de Girona, a favor de Joan Samsó i el seu fill Miquel Samsó, successors en línia masculina (Joan Vilana, notari de Barcelona, 30 de març de 1522). Francesc Samsó tenia el censal com a hereu de Ramon Samsó, al seu torn, nét i hereu de Ramon Samsó, comprador del censal (testament de 19 de juliol de 1440, clos pel notari Jaume Feliu Calvó). L’atorgant reconeix que ha rebut el preu dels censals, les pensions endarrerides i les despeses de notari.Datació original:Actum est hoc Gerundae die undecima mensis madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quarto.Notari:Miquel Garbí, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari de Girona i escrivà del Consell de la ciutat.
    Online unknown
  13. Venda atorgada per Joana, esposa de Pere Graeres, paraire de llana d’Olot, filla i hereva del difunt Gabriel Comte, paraire de llana d’Olot, i de Caterina, la seva esposa, i hereva d’Esteve Fuster, mercader d’Olot, el seu avi matern (testament de 27 d’agost de 1514 clos per Esteve Bassols, prevere i sagristà de Sant Esteve d’Olot), amb consentiment i voluntat del seu marit, a favor de Bartomeu Quintana, teixidor de llana veí d’Olot, d’una casa que el seu avi havia comprat a Macià Julià, apotecari de Girona, i a la seva esposa Margarida, el 20 de maig de 1480 (Damià Marc, notari per tot el Principat de Catalunya). A orient, una part afronta amb la casa de l’hereu d’Esteve Curselles, paraire de llana difunt, i una altra amb la casa de Pere Clos, notari, a migdia, amb la casa nova de Jeroni Vila, que fou de l’avi de l’esmentada Joana, a occident, amb el carrer, i a cerç, amb la casa de Joan [...] que fou de Jaume Terrat, blanquer difunt d’Olot. Se salva el dret i domini directe quant a terços, lluïsmes, foriscapis, fermes, fadigues, dret d’empara i retenció i altres drets de l’Almoina del Pa d’Olot, a la qual havien de prestar un cens per Santa Maria d’agost consistent en 14 diners barcelonesos. Els procuradors de l’almoina lloen la venda.Segueix àpoca.Datació original:Actum est hoc in villa Oloti die veneris quinta mensis februarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo sexto.Notari:Galceran Bassols, notari públic d’Olot per autoritat de Climent Maig, abat o comanador perpetu del monestir de Santa Maria de Ripoll.
    Online unknown
  14. Online unknown
  15. Àpoca atorgada per Galceran de Camós i de Miquel, donzell domiciliat a Barcelona i Girona, hereu d’Elionor de Miquel, vídua de Bernat Estruç, donzell domiciliat a Madremanya (testament de 17 de juliol de 1498 clos per Jaume de Bellsolà, notari) i hereu universal de Paula de Camós, germana de l’atorgant (testament de 4 d’abril de 1502 clos per Miquel Renart, notari), a favor de fra Miquel Brugarol, vicari del convent de frares predicadors de Girona, i de l’esmentat convent, en la qual reconeix que ha rebut 128 lliures de moneda barcelonesa del preu de venda d’un censal de 6 lliures barceloneses de pensió anual. De l’esmentat preu, 69 lliures i 10 sous es reben per mitjà de la taula de canvi de Joan Rafael Bas, mercader de Girona, i es destinen a la lluïció d’un censal que rep el beneficiat de Sant Martí de l’església de Vilablareix, i les 58 lliures i 10 sous restants les reté el convent per carregar-se un censal de 58 sous i 6 diners de pensió anual i 58 lliures de preu que l’atorgant havia venut a Joan Cerdà, major d’edat, draper de Girona.Datació original:Actum est hoc Gerunde anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto die vero vicesimo quarto.Notari:Jaume de Bellsolà, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.Registre específic: 1719.1505, desembre, 24. GironaNotificació feta pel notari Jaume de Bellsolà a requeriment de fra Narcís Carles, de l’orde dels frares predicadors de Girona, procurador del convent, a Joan Cerdà, menor d’edat, draper de Girona, regidor de la clavaria de la ciutat, a la botiga del seu pare Joan Cerdà, draper de Girona, en presència dels testimonis Baudili Vilardell, ciutadà de Girona, i Joan Pejaume, hostaler de Girona. Li notifica la càrrega per part del convent d’un censal que Galceran de Camós havia venut a l’esmentat Joan i en reconeixement de la possessió d’aquest censal li lliura dos rals d’argent.Datació original:Actum est hoc Gerunde anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto die vero vicesimo quarto.Notari:Jaume de Bellsolà, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.Registre específic: 1720.
    Online unknown
  16. Πρακτορείον Φωτογραφικών Επικαίρων (Studio Ένωσις) Αθήνα, Άνθιμου Γαζή 9, τηλ. 22733 / Κολοκοτρώνη 20 ; Enosis (Photographic News Agency) Athens, 9 Anthimou Gazi Str., tel. 22733
    1978
    Online unknown
  17. Clos, Jérémie ; Wiratunga, Nirmalie
    In: Lecture notes in computer science, Jg. 10450 (2017), S. 498-510
    Konferenz
  18. Clos, Jérémie ; Wiratunga, Nirmalie
    In: Lecture notes in computer science, Jg. 10318 (2017), S. 181-193
    Konferenz
xs 0 - 576
sm 576 - 768
md 768 - 992
lg 992 - 1200
xl 1200 - 1366
xxl 1366 -