El gènere de la violència : la visió de la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere

Altres ajuts: SEJ2005-08955-C02-01/JURI L'aprovació de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (LPI) ha suposat incorporar una perspectiva de gènere al delicte de violència domèstica. Aquesta perspectiva de gènere es manifesta, al meu parer, de les diverses formes que exposo a continuació. En la comprensió de la gravetat de la violència física i psíquica damunt la dona. Des d'aquesta òptica es creu que els maltractaments a la dona són més greus ja que atempten contra la integritat física i contra la igualtat. Així, en la concepció de l'LPI els maltractaments a la dona en les relacions de parella són producte de la desigualtat existent entre ambdós gèneres en la nostra organització social i contribueixen a mantenir-la (exposició de motius i article 1). En la comprensió de la motivació. La violència damunt la dona en les relacions de parella també és més reprobable ja que reflecteix, a més del menyspreu a una persona propi de qualsevol delicte, una ulterior discriminació. És, en paraules de l'LPI, «una violència que es dirigeix contra les dones pel mateix fet de ser-ho» (exposició de motius). Producte d'aquesta comprensió, la llei es dirigeix a protegir la dona en les relacions de parella amb un home. No protegeix les dones, ni tan sols totes les dones en l'àmbit domèstic. No hi estan incloses com a víctimes en els tipus penals superagreujats les mares i filles per exemple. Però tampoc les dones víctimes de violència per part de dones agressores (parelles lesbianes) no gaudeixen de protecció reforçada. A causa d'aquesta comprensió del fenomen de maltractaments a la parella, fruit de la desigualtat entre gèneres i reflex d'uns valors discriminatoris, aquest problema social requereix remeis específics. Per això l'LPI preveu mesures tendents a l'educació i alteració dels valors culturals. Si bé no són tan evidents les mesures que poden fer avançar en la igualtat de gèneres. Finalment la creença que es tracta d'un problema social d'extraordinària magnitud autoritza el recurs a un dret penal excepcional. No és només un dret penal específic, la qual cosa no planteja tants problemes de legitimació, és un dret penal més sever. Tot seguit detallaré com aquesta entrada del gènere en el delicte de violència domèstica ha arribat a alterar la regulació tradicionalment establerta en el dret penal. La aprobación de la Ley orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de medidas de protección integral contra la violencia de género (en adelante, LPI) ha supuesto incorporar una perspectiva de género al delito de violencia doméstica. Esta perspectiva de género se manifiesta a mi parecer de las siguientes formas: En la comprensión de la gravedad de la violencia física y psíquica sobre la mujer. Desde esta perspectiva se cree que los maltratos a la mujer son más graves pues atentan contra la integridad física y contra la igualdad. Así, en la concepción de la LPI los maltratos a la mujer en las relaciones de pareja son producto de la desigualdad existente entre ambos géneros en nuestra organización social y con¬tribuyen a mantenerla (Exposición de motivos y artículo 1). En la comprensión de la motivación. La violencia sobre la mujer en las relaciones de pareja también resulta más reprobable ya que refleja, además del menos¬precio a una persona propio de cualquier delito, una ulterior discriminación. Es, en palabras de la LPI, «una violencia que se dirige contra las mujeres por el mismo hecho de serlo» (Exposición de motivos). Producto de esta comprensión, la ley se dirige a proteger a la mujer en las relaciones de pareja con un hombre. No protege a las mujeres, ni tan solo a todas las mujeres en el ámbito doméstico. No están incluidas como víctimas en los tipos penales superagravados las madres y las hijas, por ejemplo. Pero tampoco las mujeres víctimas de violencia por parte de mujeres agresoras (parejas lesbianas) gozan de protección reforzada. Debido a esta comprensión del fenómeno de maltratos a la pareja, fruto de la desigualdad entre géneros y reflejo de unos valores discriminatorios, este problema social requiere remedios específicos. Por eso la LPI prevé medidas que tienden a la educación y alteración de los valores culturales. Si bien no son tan evidentes las medidas que pueden permitir avanzar en la igualdad de géneros. Finalmente la creencia de que se trata de un problema social de extraordinaria magnitud autoriza el recurso a un derecho penal excepcional. No es sólo un derecho penal específico, lo que no plantea tantos problemas de legitimación, es un derecho penal más severo. A continuación detallaré cómo esta entrada del género en el delito de violencia doméstica ha llegado a alterar la regulación tradicionalmente establecida en el derecho penal.