El criteri dels beneficis de l'infractor en la propietat intel·lectual, a la llum del cas 'Pasapalabra'

Les infraccions en la Propietat Intel·lectual poden amenaçar les creacions i, en conseqüència, el desenvolupament econòmic i el benestar sociocultural. Per aquest motiu, tant les institucions europees com els tribunals nacionals, estableixen un enfocament proteccionista dels drets de Propietat Intel·lectual, tractant d'establir els mecanismes necessaris per a minimitzar i prevenir aquestes conductes. En ocasions però, aquests poden desembocar en conseqüències jurídicament controvertides. En el mateix sentit, es pronuncia la recent Sentència núm. 504/2019 del Tribunal Suprem, de 30 de setembre de 2019 on es fixa un precedent en la jurisprudència espanyola, davant les infraccions de drets de Propietat Intel·lectual: la possibilitat pel titular del Dret de reclamar indemnitzacions superiors als danys generats, mitjançant el criteri dels beneficis de l'infractor, recollit a l'article 140.2 LPI. A la llum de l'exposat, l'objecte del present treball és la discussió i contextualització del criteri dels beneficis de l'infractor dins l'ordenament jurídic espanyol i europeu. En primer lloc, es qüestiona la interpretació realitzada en el Cas "Pasapalabra" i, en segon lloc, es consideren les principals repercussions de la Sentència en el context espanyol. Per tant, s'exposa d'una banda, l'efecte jurídic més rellevant al respecte, l'aproximació als danys punitius i, d'altra banda, els impactes econòmics generats.