L'avaluació de la recerca en humanitats a AQU Catalunya

En aquest article es presenta l'experiència pràctica de l'avaluació de la recerca en l'àmbit d'humanitats que fa l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de les persones candidates a ser professors universitaris que demanen una acreditació prèvia de la seva trajectòria acadèmica. L'objectiu de l'article és explicar les característiques d'aquests processos d'acreditació, amb un èmfasi especial en el cas concret de les disciplines de caràcter humanístic, en què s'observen elements singulars respecte d'altres àmbits científics que hi afegeixen una complexitat més gran. En aquest sentit, el fet que les avaluacions siguin indirectes, a partir dels indicis de qualitat de les publicacions científiques en què es publica la recerca, condiciona enormement els processos d'avaluació. Així, tenint present les recents aportacions metodològiques sobre l'avaluació de la recerca, com per exemple el Manifest de Leiden o la Declaració de San Francisco, es conclou la necessitat d'evitar aproximacions merament quantitatives, de forma que l'avaluació sigui respectuosa amb la comunitat d'investigadors d'humanitats, que, d'altra banda, debat la millor manera d'abordar l'avaluació de la seva activitat de recerca.

This article describes the practical aspects of the evaluation undertaken by the Catalan University Quality Assurance Agency (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU Catalunya) of candidate university lecturers in humanities whose academic profile needs to be accredited. The article describes the features of the accreditation process in general and the evaluation of humanities research in particular, which is more complex than it is with other types of research because of certain aspects: for example, the fact that the evaluations are indirect and use the quality indicators of scientific journals that publish such research, which conditions the accreditation process in important ways. In consideration of the recent methodological contributions to evaluating research made by the Leiden Manifesto and the San Francisco Declaration, the article concludes that evaluators need to avoid exclusively quantitative approaches to their assessment of humanities research, which should be respectful of this research community, and that further debate is needed on the best approaches to the task at hand.

En este artículo se presenta la experiencia práctica de evaluación de la investigación en el ámbito de humanidades que realiza la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de las persones candidatas a ser profesores universitarios que solicitan una acreditación previa de su trayectoria académica. El objetivo del artículo es explicar las características de estos procesos de acreditación, haciendo énfasis especial en el caso concreto de las disciplinas de carácter humanístico, en las que se observan elementos singulares respecto otros ámbitos científicos que añaden una mayor complejidad. En este sentido, al ser las evaluaciones indirectas, a partir de los indicios de calidad de las publicaciones científicas donde se publica la investigación, esto condiciona enormemente los procesos de evaluación. Así, teniendo en cuenta las recientes aportaciones metodológicas sobre la evaluación de la investigación, como por ejemplo el Manifiesto de Leiden o la Declaración de San Francisco, se concluye la necesidad de evitar aproximaciones meramente cuantitativas, de forma que la evaluación sea respetuosa con la comunidad de investigadores en humanidades, que, por otro lado, debate la mejor manera de abordar la evaluación de su actividad de investigación.