El papel de los agentes sociales en la promoción de un deporte más educativo e igualitario: entrenadores/as y árbitros/as

El context esportiu ofereix possibilitats tant de desenvolupament personal com de canvi social. Des d’aquesta perspectiva, aquesta tesi doctoral pretén contribuir a l’avanç cap a un esport més educatiu i igualitari a través del treball amb els i les agents socials implicats/des en la situació esportiva. La tesi s’estructura en les parts primera i segona, orientades a la promoció d’un esport més educatiu, i conclou amb una tercera centrada en la promoció d’un esport més igualitari. La primera part aprofundeix en els rols d’entrenadors/es i àrbitres en el desenvolupament moral i psicosocial d’esportistes d’iniciació. D’ella es deriven dos treballs, un article científic que explora la relació entre les condicions contextuals generades per l’entrenador d’iniciació i la predisposició que mostren els seus esportistes a realitzar comportaments morals; i un capítol de llibre que sintetitza l’evidència existent sobre les necessitats de formació percebudes pel col·lectiu arbitral d’iniciació. La segona part trasllada el coneixement empíric al desenvolupament d’intervencions amb agents socials per a la promoció de conseqüències positives en esportistes d’iniciació. D’aquesta part es deriven dos programes d’intervenció basats en l’evidència més recent i que tenen en compte les necessitats tant de les persones usuàries com de les organitzacions que realitzen la demanda. El primer està dirigit a entrenadors/es i té la finalitat d’incrementar les seves habilitats per a promocionar el desenvolupament positiu d’esportistes d’iniciació; el segon està dirigit al col·lectiu arbitral per a promoure el seu rol educatiu en l’esport d’iniciació. La part final sorgeix de la necessitat d’un esport més igualitari i pretén visibilitzar les carreres professionals de dones entrenadores. El treball que es deriva d’ella té la finalitat d’explorar les característiques individuals i contextuals que influeixen en les seves trajectòries com a entrenadores. Globalment, els resultats de la tesi suggereixen que, el clima motivacional proposat per entrenadors/es d’iniciació pot influir en la predisposició dels futbolistes a realitzar comportaments positius per al seu desenvolupament moral. A més, aquests/es futbolistes solen percebre com moralment adequats comportaments que en realitat són negatius per al seu desenvolupament. Això es deu al fet que aquests comportaments són considerats com a inherents a la pràctica a l’esport professional i, per tant, acceptables. D’això es deriva que la presa de consciència és insuficient per a produir un canvi i són necessàries intervencions específiques dirigides a aclarir què s’entén per desenvolupament moral en l’esport d’iniciació i com els/les entrenadors/es el poden promoure. Els resultats dels programes d’intervenció amb agents socials assenyalen la importància de basar-se en l’evidència, oferir recursos i estratègies específiques, i adaptar-se a les necessitats de les persones participants des del disseny fins al final de la intervenció. També es manifesta la necessitat d’incloure a altres agents (e.g., famílies) i de conscienciar i reconèixer el paper educatiu del col·lectiu arbitral, a més de fer-se evident la necessitat d’incorporar una perspectiva de gènere per a conèixer la realitat de les dones entrenadores. Els resultats de l’última part evidencien la falta de mapes de carrera que contemplin les especificitats de les carreres de les entrenadores. A més, s’assenyalen una varietat de factors, en diferents nivells contextuals, que influeixen en les diferents etapes de les seves trajectòries principalment limitant el seu progrés cap a posicions d’alt nivell. Les implicacions pràctiques de la tesi se centren en oferir estratègies per a promoure un esport més educatiu a partir del treball amb agents socials del context esportiu, i més igualitari proporcionant estratègies dirigides a donar suport al desenvolupament de la carrera professional de les dones entrenadores.

El contexto deportivo ofrece posibilidades tanto de desarrollo personal como de cambio social. Desde esta perspectiva, esta tesis doctoral pretende contribuir al avance hacia un deporte más educativo e igualitario a través del trabajo con los y las agentes sociales implicados/as en la situación de juego. La tesis se estructura en las partes primera y segunda, orientadas a la promoción de un deporte más educativo, y concluye con una tercera centrada en la promoción de un deporte más igualitario. La primera parte profundiza en los roles de entrenadores/as y árbitros/as en el desarrollo moral y psicosocial de deportistas de iniciación. De ella se derivan dos trabajos, un artículo científico que explora la relación entre las condiciones contextuales generadas por el entrenador de iniciación y la predisposición que muestran sus deportistas a realizar comportamientos morales; y un capítulo de libro que sintetiza la evidencia existente sobre las necesidades de formación percibidas por el colectivo arbitral de iniciación. La segunda parte traslada el conocimiento empírico al desarrollo de intervenciones con agentes sociales para la promoción de consecuencias positivas en deportistas de iniciación. De esta parte se derivan dos intervenciones basadas en la evidencia más reciente y que tiene en cuenta las necesidades tanto de las personas usuarias como de las organizaciones que realizan la demanda. La primera está dirigida a entrenadores/as y tiene la finalidad de incrementar sus habilidades para promocionar el desarrollo positivo de deportistas de iniciación; la segunda está dirigida al colectivo arbitral para promover su rol educativo en el deporte de iniciación. La parte final surge a partir de la necesidad de un deporte más igualitario y busca visibilizar las carreras profesionales de mujeres entrenadoras. El trabajo que se deriva de ella tiene la finalidad de explorar las características individuales y contextuales que influyen en sus trayectorias como entrenadoras. Globalmente, los resultados de la tesis sugieren que, el clima motivacional propuesto por entrenadores/as de iniciación puede influir en la predisposición de sus futbolistas a realizar comportamientos positivos para su desarrollo moral. Además, estos/as futbolistas suelen percibir como moralmente adecuados comportamientos que en realidad son negativos para su desarrollo. Esto se debe a que estos comportamientos son considerados, en el deporte profesional, como inherentes a la práctica y por lo tanto aceptables. De ello se deriva que la toma de consciencia es insuficiente para producir un cambio y son necesarias intervenciones específicas dirigidas a clarificar qué se entiende por desarrollo moral en el deporte de iniciación y cómo los/las entrenadores/as pueden promoverlo. Los resultados de los programas de intervención con agentes sociales señalan la importancia de basarse en la evidencia, ofrecer recursos y estrategias específicas, y adaptarse a las necesidades de las personas participantes desde el diseño hasta el final de la intervención. También se manifiesta la necesidad de incluir a otros agentes (e.g., familias) y de concienciar y reconocer el papel educativo del colectivo arbitral, además de hacerse evidente la necesidad de incorporar una perspectiva de género para conocer la realidad de las mujeres entrenadoras. Los resultados de la última parte evidencian la falta de mapas de carrera que contemplen las especificidades de las carreras de las entrenadoras. Además, señalan una variedad de factores, en distintos niveles contextuales, que influyen en las diferentes etapas de sus trayectorias limitando su progreso principalmente hacia posiciones en el alto nivel. Las implicaciones prácticas de la tesis se centran en ofrecer estrategias para promover un deporte más educativo a partir del trabajo con agentes sociales del contexto deportivo, y más igualitario proporcionando estrategias dirigidas a apoyar el desarrollo de la carrera profesional de las mujeres entrenadoras.

The sports context has the potential to foster personal development and social change. From this perspective, this doctoral thesis aims to advance towards a more educational and egalitarian sports context through the work with the social agents involved in it. The thesis includes the first and second parts, with an objective of promoting a more educational sport, and concludes with a third part focused on the promotion of equality in sport. The first part explores the role of coaches and officials in youth sports athletes’ moral and psychosocial development. Two works are derived from this part, one academic article aimed at exploring the relationship between the contextual conditions generated by youth sport coaches and athletes’ disposition to moral behaviour (Study 1); and a book chapter focused on synthesizing the existing evidence regarding officials’ educational needs in youth sport (Study 2). The second part aims to transfer the empirical knowledge to the development of intervention programmes with social agents to promote positive outcomes in youth sports athletes. Two intervention programmes based on recent evidence and on the participants’ and demanding organizations’ specific needs were developed. One programme was aimed at enhancing coaches’ knowledge and skills to optimize athletes’ positive development (Study 3); the other aims to promote the educational role of youth sports officials (Study 4). The final part of the thesis arises from the need of promoting equality in the sports context through increasing the visibility of women coaches’ professional careers. The work derived from this part has the purpose of exploring the individual and contextual characteristics influencing women’s coaching trajectories (Study 5). Globally, the results of this thesis suggest that the coach-created motivational climate has an influence on young football players’ predisposition to behave positively in terms of moral development. Young football players tend to evaluate as morally appropriate behaviours that are actually negative for their moral development due to the influence of professional sport, which considers those behaviours acceptable and inherent to competition. In consequence, being aware of this relation is insufficient to produce a change and specific interventions are needed to clarify the meaning of moral development and how youth sports coaches can promote it. The results from the intervention programmes with youth sport coaches and officials emphasize the importance of developing evidence-based practices, offering specific strategies, and adapting to the needs of participants from the design to the implementation of the interventions. Additionally, it is essential to incorporate the work with other agents (e.g., families) and to raise awareness and recognize the potential of officials as educational agents, as well as calling attention to the need of including a gender perspective to understand the reality of women coaches. The results from the last part evidence a lack of career maps acknowledging the specificities of women’s coaching careers. Moreover, results suggest a variety of factors at diverse contextual levels that influence the different stages of women’s careers, mainly hindering their progress to top-level positions. The practical implications derived from this thesis focus on offering strategies to promote a more educational sport through the work with social agents, and specific actions to support the development of women coaches’ professional careers to promote equality in sport.

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Salut i de l'Esport