Educación para la paz en el contexto del conflicto armado colombiano. Concepción de los docentes en la ciudad de Bogotá.

El conflicte armat comprèn una sèrie de fets que han marcat la història colombiana. Durant diverses dècades, el país ha experimentat un context social caracteritzat per la violència dels diferents grups armats i el govern, que es van embarcar en aquest conflicte. Tenint en compte això, neix l'interès per saber com aquest fet històric és abordat a l'educació obligatòria, específicament a les aules de classe. Per això, es considera com les concepcions i els criteris dels docents configuren les pràctiques d'ensenyament sobre aquest fet social rellevant a la història del país i l'educació per a la pau. La metodologia emprada en aquesta investigació va ser qualitativa, per a la qual cosa es va emprar la teoria fonamentada. A la recol·lecció de la informació, es van utilitzar diferents instruments (qüestionaris, entrevistes, observació, etc.) que van permetre conèixer les concepcions dels docents. Aquesta investigació es va realitzar amb professorat de dues institucions públiques de la ciutat de Bogotà els qui van participar de manera voluntària. Amb el desenvolupament de la tesi, es va poder comprendre que lensenyament del conflicte armat és una acció necessària per a les noves generacions. Així mateix, es va poder identificar que l'educació per a la pau i el rol de la Catedra de la Pau són elements rellevants per poder dur a terme un ensenyament que promogui la consciència, el coneixement de les implicacions del conflicte, la comprensió de les raons que ho van motivar, les accions exercides, l'impacte a les víctimes provocades per aquest. En aquest sentit, a la feina que es presenta a continuació es podrà apreciar com els docents assumeixen la responsabilitat de guiar l'aprenentatge i desenvolupar la memòria històrica de les noves generacions sobre el conflicte i l'educació per a la pau.

El conflicto armado comprende una serie de hechos que han marcado la historia colombiana. Durante varias décadas, el país ha experimentado un contexto social caracterizado por la violencia de los diferentes grupos armados y el gobierno, quienes se embarcaron en este conflicto. Teniendo en cuenta lo anterior, nace el interés por saber cómo este hecho histórico es abordado en la educación obligatoria, específicamente en las aulas de clase. Para ello, se considera cómo las concepciones y los criterios de los docentes configuran las prácticas de enseñanza sobre este hecho social relevante en la historia del país y la educación para la paz. La metodología empleada en esta investigación fue cualitativa, para lo que se empleó la teoría fundamentada. En la recolección de la información, se utilizaron diferentes instrumentos (cuestionarios, entrevistas, observación, etc.) que permitieron conocer las concepciones de los docentes. Esta investigación se realizó con profesorado de dos instituciones públicas de la ciudad de Bogotá quienes participaron de manera voluntaria. Con el desarrollo de la tesis, se pudo comprender que la enseñanza del conflicto armado es una acción necesaria para las nuevas generaciones. Asimismo, se pudo identificar que la educación para la paz y el rol de la Catedra de la Paz son elementos relevantes para poder llevar a cabo una enseñanza que promueva la conciencia, el conocimiento de las implicaciones del conflicto, la comprensión de las razones que lo motivaron, las acciones ejercidas, el impacto en las victimas provocadas por este. En este sentido, en el trabajo que se presenta a continuación se podrá apreciar cómo los docentes asumen la responsabilidad de guiar el aprendizaje y desarrollar la memoria histórica de las nuevas generaciones sobre el conflicto y la educación para la paz.

The armed conflict includes a series of events that have marked Colombian history. For several decades, the country has experienced a social context marked by violence from different armed groups and the government who embarked on this conflict. Considering the above, the interest is born to know how this historical fact is approached from the schools, specifically from the classrooms. Therefore, it is necessary to consider how are the conceptions and criteria of the teachers who are in charge of imparting the teachings in the classroom. With this established objective, a qualitative methodology is chosen to make use of Grounded Theory. The collected data used different instruments (questionary, interview, etc.) that allowed knowing the conceptions of the teachers of the city of Bogotá who voluntarily participated in the research. With the development of the research study, it was possible to understand that the teaching of the armed conflict is a necessary action for the new generations, likewise, it was possible to identify that education for peace and the role of the Chair of Peace are highly relevant elements to be able to carry out teaching based on raising awareness of the conflicto. Understanding the reasons that motivated it, the actions taken, and the impact on the victims and displaced of this historical event. In this sense, in the work that follows it will be possible to appreciate how teachers have the responsibility of guiding the learning and develop historical memory of the new generations about a conflict and peace education.

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació