Evolució de la sèpsia neonatal precoç en un hospital de tercer nivell: impacte del protocol de profilaxi davant l’Streptococcus agalactiae (EGB) i efecte de la implantació d’un nou protocol d’actuació davant el risc d’infecció neonatal basat en l’observació clínica

Introducció: La sèpsia neonatal vertical és causa important de morbi-mortalitat en el període neonatal. Des de la introducció del cribratge sistemàtic vagino-rectal de l’Estreptococ del Grup B (EGB) ha descendit la seva incidència, tot i que aquesta s’ha mantingut constant en els darrers anys. La simptomatologia en els nadons infectats sol ser precoç, tot i que inespecífica, fet que resulta un repte diagnòstic; com a conseqüència, molts nadons són avaluats i tractats de manera empírica a l’espera de cultius. Recentment, la utilització de l’observació clínica seriada recolzada per la calculadora de risc neonatal està en augment i s’ha establert com una eina diagnòstica segura i eficaç en nadons de > 35 setmanes amb factors de risc d’infecció, asimptomàtics al naixement. Al gener de 2021 s’implanta al nostre centre un nou protocol basat en l’observació clínica. Objectius: en primer lloc revisar els casos de sèpsia precoç comprovada entre 1988-2021 i en segon lloc analitzar l’efecte de la implantació del protocol basat en l’observació clínica en els nadons amb factors de risc d’infecció, comparant la cohort en la que es realitzava l’estratègia diagnòstica tradicional. Pacients i mètodes: estudi epidemiològic de recollida de dades a partir de històries clíniques. Es recullen 62 nounats amb sèpsia precoç. A la primera anàlisi se separen en dos períodes, amb punt de tall el 1998, any d’introducció del protocol per la profilaxi per l’EGB (cultiu universal 35-37 setmanes, antibioticoteràpia intrapart). Es recullen 29 pacients al primer període i 33 al segon. En un segon anàlisi separem els nadons segons hagin presentat sèpsia per EGB o per altres microorganismes (30 pacients amb sèpsia per EGB i 32 pacients amb sèpsia per altres microorganismes). Al segon estudi s’inclouen nadons amb edat gestacional > 35 setmanes i factors de risc d’infecció, asimptomàtics al naixement. Es recullen 172 pacients a partir de la implantació del nou protocol (febrer- novembre 2021). Es compara amb una cohort prèvia de 138 pacients on s’emprava l’estratègia convencional (gener 2020-gener 2021). Tots els tests estadístics han estat bilaterals amb nivell de significació p<0,05. Resultats: La incidència de sèpsia vertical al període d’estudi és de 1,12/1000 nounats vius (51,6% a terme i 48,4% preterme). Els nadons de pes <1500g suposen el 22,6% del total de casos. El principal microorganisme és l’ EGB seguit de l’ Escherichia coli (E.coli). En el cas dels nadons <1500g el principal microorganisme és l’E.coli (28,6%). La incidència de la sèpsia vertical es redueix significativament a partir de 1998. No hi ha diferències significatives entre els dos grups en les variables perinatals ni les característiques al naixement. L’inici de la clínica és precoç (com a mitja les primeres 14 hores de vida). La incidència de sèpsia per EGB disminueix a partir de 1998 amb augment de sèpsia per altres microorganismes. Respecte al segon estudi trobem una reducció estadísticament significativa de realització d’exploracions complementàries en el segon període i de número d’ingressos així com d’administració d’antibiòtics Trobem un cas de sèpsia per E. Coli al P1 i cap al P2. Conclusions: la incidència de sèpsia vertical es redueix de manera estadísticament significativa a partir del 1998, sobretot les sèpsies per EGB . Trobem una reducció de sèpsia vertical per EGB a partir del 1998 amb augment paral·lel d’infeccions per altres microorganismes diferents a l’EGB, principalment E. coli. L’inici de la clínica no s’allarga més de 32 hores fet que permet delimitar el període d’observació clínica dels pacients asimptomàtics 36 hores. L’observació clínica és una eina diagnòstica segura i eficaç per la identificació de pacients amb risc de sèpsia vertical. Suposa una reducció de realització d’analítiques, disminució d’ingressos i d’administració d’antibiòtics. No s’observa una demora del diagnòstic ni casos de sèpsia vertical no diagnosticats.

Introducción: la sepsis neonatal vertical es una causa importante de morbi-mortalidad en el período neonatal. Desde la introducción del despistaje sistemático vagino-rectal del Estreptococo del Grupo B (EGB) ha disminuido su incidencia, aunque se ha mantenido constante en los últimos años. La sintomatología de los recién nacidos infectados suele ser precoz, aunque inespecífica, hecho provoca un reto diagnóstico. Como consecuencia, muchos recién nacidos son evaluados y tratados de manera empírica a la espera de cultivos. Recientemente, la utilización de la observación clínica seriada está en aumento y se ha establecido como una herramienta segura y eficaz en recién nacidos de > 35 semanas con factores de riesgo de infección, asintomáticos al nacimiento. En enero de 2021 se implanta en nuestro centro un nuevo protocolo basado en la observación clínica. Objetivos: revisar los casos de sepsis vertical comprobada entre 1988-2021 y en segundo lugar analizar el efecto de la implantación del protocolo basado en la observación clínica en recién nacidos con factores de riesgo de infección, comparando la estrategia con una cohorte previa en la que se realizaban analíticas seriadas. Pacientes y métodos: estudio epidemiológico de recogida de datos a partir de historias clínicas. Se recogen 62 recién nacidos; en un primer análisis se separan en dos períodos con punto de corte en 1998, año de introducción del protocolo para la profilaxis del EGB. Se recogen 29 pacientes en el primer período y 33 en el segundo; posteriormente se separan los neonatos con sepsis por EGB (30 pacientes) y los que presentan sepsis por microorganismos diferentes al EGB (32). En el segundo estudio se incluyen recién nacidos de edad gestacional > 35 semanas y factores de riesgo de infección, asintomáticos al nacimiento. Se recogen 172 pacientes a partir de la implantación del protocolo de observación clínica (febrero- noviembre 2021) y se compara con una cohorte previa de 138 pacientes en las que se realizó la estrategia convencional (enero 2020-enero 2021). Los tests estadísticos son bilaterales con nivel de significación p<0,05. Resultados: La incidencia de sepsis vertical en el período de estudio es de 1,12/1000 recién nacidos vivos (51,6% a término y 48,4% pretérrmino). Los recién nacidos de peso inferior a 1500g suponen el 22,6% del total de casos. El principal microorganismo es el EGB seguido de Escherichia coli (E.coli). En el caso de los recién nacidos de menos de 1500g el principal microorganismo es E.coli (28,6%). La incidencia de sepsis vertical se reduce significativamente a partir de 1998, pasando de 2,21/1000 recién nacidos vivos en el primer período a 0,78/1000 en el segundo período. Esta reducción es a expensas de la disminución de sepsis por EGB (1,6/1000 recién nacidos vivos en el primer período a 0,21/1000 nacidos vivos en el segundo). El inicio de la clínica no se alarga más de 32 horas, con una media de 14 horas, hecho que permite delimitar el período de observación clínica. En el segundo estudio encontramos una reducción estadísticamente significativa del número de exploraciones complementarias realizadas, así como el número de ingresos y la administración de antibióticos. Encontramos un caso de sepsis por E. Coli en el primer período y ninguno en el segundo. Conclusiones: la incidencia de sepsis vertical se reduce de manera estadísticamente significativa a partir de 1998, sobre todo las sepsis por EGB, con aumento de manera paralela de infecciones por otros microorganismos diferentes al EGB, principalmente E. coli. El inicio de la clínica no se alarga más de 32 horas. La observación clínica es una herramienta diagnóstica segura y eficaz para la identificación de pacientes con riesgo de sepsis vertical. Supone una reducción en la realización de analíticas, una disminución de los ingresos y de la administración de antibióticos sin suponer una demora en el diagnóstico ni la pérdida de casos de sepsis vertical no diagnosticados.

Background: Vertical neonatal sepsis is an important cause of morbidity and mortality in the neonatal period. Since the introduction of systematic vagino-rectal screening of Group B Streptococcus (GBS) its incidence has decreased, although it has remained constant in recent years. Symptomatology in infected babies is usually early, although nonspecific, which is a diagnostic challenge; as a result, many babies are empirically evaluated and treated empirically while waiting for cultures. Recently, the use of serial clinical observation supported by the neonatal risk calculator is increasing and has been established as a safe and effective diagnostic tool in babies aged > 35 weeks with risk factors for infection, asymptomatic at birth. In January 2021, a new protocol based on clinical observation is implemented in our center. The aim of this study is firstly, to review the cases of early sepsis tested between 1988-2021; to analyse the rate of early sepsis according to the years and prevention strategies and according to the causative microorganism. Secondly, to analise the effect of the implementation of the protocol based on clinical observation in babies with risk factors for infection, comparing the cohort in which the traditional diagnostic strategy was carried out. Patients and methods: epidemiological study of data collection from medical records. 62 newborns with early sepsis are collected. In the first analysis, they are separated newborns into two periods, with a cut-off point in 1998, the year of introduction of the protocol for prophylaxis for GBS (universal culture 35-37 weeks, intrapartum antibiotic therapy). 29 patients are collected in the first period and 33 in the second. A second analysis we separated babies with GBS sepsis (30) and with sepsis due to other microorganisms (32). The second study includes babies of gestational age > 35 weeks and risk factors for infection, asymptomatic at birth. 172 patients are collected from the implementation of the new protocol (February-November 2021). It is compared with a previous cohort of 138 patients using the conventional strategy (January 2020-January 2021). All statistical tests have been bilateral with significance level p<0.05. Results: The incidence of vertical sepsis in the study period is 1.12/1000 live newborns (51.6% term and 48.4% preterm). Babies weighing <1500g account for 22.6% of the total cases. The main microorganism is GBS followed by Escherichia coli (E.coli). In the case of babies <1500g, the main microorganism is E.coli (28.6%). The incidence of culture-proven-sepsis significantly reduced since 1998. There are no significant differences between the two groups in perinatal variables or birth characteristics. The onset of the clinic is early (on average the first 14 hours of life). The incidence of sepsis by EGB decreases from 1998 with an increase in sepsis by other microorganisms. Conclusions: the incidence of vertical sepsis has been reduced statistically significantly since 1998, especially sepsis due to GBS. We found a reduction in vertical sepsis by GBS from 1998 with a parallel increase in infections by other microorganisms, mainly E. coli. SCO in asymptomatic patients >35 weeks is a safe and effective diagnostic tool to identify patients at risk of EOS and has resulted in a reduction in the performance of analyses, as well as a decrease in hospital admissions and the administration of antibiotics, there is no delay in diagnosis or undiagnosed cases of EOS.

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia